In memoriam
Francisco Canals Vidal, catedràtic de metafísica de la Univeristat de Barcelona, ha mort aquest hivern; me n'assabento ara, m'ho diuen a cau d'orella, literalment, per telèfon. Va ser un dels meus mestres, en el més ampli i profund sentit del terme. A classe, només feia servir la seva potentíssima intel.ligència filosòfica i la seva immensa erudició. No dictava, pensava en veu alta, amb gran concentració. De tant en tant, aterrava directe als nostres ulls amb una ironia salvatge i una passió militant, però sempre amb gran respecte per a tots els alumnes que volien escoltar-lo. Ens exigia, només, de llegir els filòsofs, tots els grans filòsofs. Llegeixin, llegeixin. Sense ell, em temo que jo no hauria contrapesat el món.
Pero la ciudad del mal no tiene nada que aportar a la historia: todo lo que en ella es entidad y eficacia tiene su soporte en la obra creadora de Dios y en las potencias dadas por Dios al hombre y al mundo. (Francisco Canals)
dissabte, d’abril 04, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Jo també el vaig tenir de professor. Una eminència. En pau descansi.
Sí, em sembla queja n'havíem parlat temps enrera. Un magnífic professor. El silenci del país és sepulcral, però.
No vaig conèixer Canals més que de vista, però sé, i tu en deixis constància que la majoria dels alumnes n'estaven contents. En aquells temps de radicalismes més d'un cop va tenir les coses difícils:
(Cartas a La Vanguardia. [...] En torno a una agresión. Sr. Director de La Vanguardia. Muy señor mío: En relación con la nota aparecida en La Vanguardia, del día 27 de marzo en la que se dice que unos 600 alumnos de la Facultad de Filosofía y Letras reunidos en Asamblea decidieron la expulsión del profesor de Metafísica don Francisco Canals Vidal por estar disconformes con su manera de explicar la asignatura, nosotros, alumnos de Metafísica, queremos hacer constar lo siguiente: 1) Los distintos cursos que integran la Cátedra de Metafísica se cursan todos en el edificio de la Universidad Central (Gran Vía). 2) Las clases que imparte el Dr. Canals se distinguen todas por su alto nivel científico. 3) El profesor Canals es conocido por su total entrega a la vocación docente. Como una pequeña muestra de tal entrega hacemos constar que realiza dos horas de clases prácticas a la semana por las que no recibe ninguna remuneración. Conocidas por nosotros las cualidades que concurren en dicho profesor estamos convencidos que los incalificables sucesos ocurridos recientemente en el edificio de Pedralbes (donde el Dr. Canals es uno de los pocos catedráticos que da cursos comunes de filosofía) sólo pueden ser debidos a causas totalmente extrínsecas a su actividad docente en aquel Centro. Atentamente, Josep María Terricabras y quince compañeros más.» (La Vanguardia, Barcelona, jueves 1 de abril de 1971, página 22.))
Curiós -casualitat- que pugis el post just a principi de setmana santa. A qui sí que vaig conèixer va ser a la seva filla Mercè, que devia ser més o menys del meu curs i amb qui, juntament amb d'altres vam anar de vacances a Eivissa per aquestes mateixes dates d'ara fa un bon grapat d'anys. Des de poc després d'aleshores que no en vaig saber res més.
Ostres, Pere, com t'ho agraeixo. Quin document! En Terricabras, tu... El meu cosí germà, que era de l'esquerra militant, fins i tot havia passat per comissaria, va haver d'anar a El Ferrol a una llarga mili marinera. En Canals enviava cartes als seus comandants, amb el membret de catedràtic de metafísica, per tal que li donessin quants més permissos millor, dient que era alumne seu i l'havia d'examinar.
En fi. Descansi en pau. Les va passar canutes durant uns anys, és cert; molts les hi passaven, sobretot els antifranquistes; no el reivindicaria tant per aquí, com per la seva immensa categoria intel.lectual.
Gràcies, de veritat.
Publica un comentari a l'entrada