dissabte, de març 31, 2012

divendres, de març 30, 2012

Consulta popular

Doncs potser sí, acabem-ho -matem-ho, anava a dir-  d'una vegada. Es necessitaria tot un tractat sociològic per argumentar-ho, però intueixo certes liaisons entre aquesta dèria de cremar Barcelona i  el fet de tenir uns poders polítics tan oscil.lants i a la contra. Un poder a la contra, reivindicatiu, disposat a fer vaga, a sacssejar la seva ciutadania, a fer-la sortir al carrer... No pot ser bo.

dijous, de març 29, 2012

Per exemple

Deixant de banda que Espanya no és sinònim d'espanyolada, i per no agafar el rave per les fulles, trobo que té força raó. Per exemple: ¿Algú  de l'esquerra progressista va aixecar la veu escandalitzada quan el president ZP va comprar el vot de la ciutadania (400 euros), poc abans d'unes eleccions que va guanyar a força de negar la crisi?

dissabte, de març 17, 2012

Un món llunyà

Acabo de llegir un article a La Vang de paper que m'ha semblat una reflexió, per fi, intel.ligent sobre la llengua i la immersió, i sobre política, per tant. No coneixia en Jordi Graupera; pèssim senyal; començo a no conèixer la gent que sobresurt al món; l'altre dia, per exemple, al cine: caram! qui és aquest actor (a Drive) magnífic?  M'ha costat de trobar, l'article, que, a més, s'anuncia com a II; és a dir, hi ha l'I, que encara no he llegit; l'enllaço a través de Twitter. Sort en tinc de les noves xarxes socials.

dimecres, de març 14, 2012