dijous, de juliol 19, 2012

dimecres, de juliol 18, 2012

El problema, gravíssim, és que no saben res de res
Ella, la jove

La conec molt poquet, l'he vist un parell de dies; sé que a les nits, si no hi sóc, ella hi és.
És discreta, educada, moníssima. Em truca. Sóc la C.  La C? C?... La C!!! Hooola, maca!!!), i em demana si pot venir amb mi, a esperar-lo a l'aeroport. Sí, que pot. I tant. A casa, a la terrassa, fora d'hores, sopen tots dos. Amb gana. Com t'agrada la carn? Feta? Poc feta? Poc feta. Ah. Faig -poc-un dels dos entrecots; l'altre, el faig un punt més. Mentrestant, una idea -una- em volta pel cap: Poc feta. Poc feta. Poc. M'abstinc de treure cap conclusió. La veig com menja la seva carn sagnant. Si vols, te la puc passar una mica més... No, no, està perfecta, gràcies, és molt bona.
Els deixo sols, me'n vaig al llit a llegir. Una idea dóna voltes, una: El fa feliç. I, efectivament, és una conclusió.

(Perquè, a vegades, un entrecot no és només... Oi?)