dissabte, de març 31, 2012

Tocant de peus a terra

3 comentaris:

Quim ha dit...

més que tocar de peus a terra el que fa és dir obvietats, però potser en els temps que corren és el que toca fer. Una abraçada.

lola ha dit...

És cert. Aquesta manera de refredar emocions a base d'obvietats, em sembla tan divertida com necessària. I en això és un mestre, en Carreras.
Et torno l¡abraçada, Quim, em fa il.lu veure't per aquí.

lola ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.