dimecres, de maig 23, 2007

Se dicen las verdades


Porcel als 70 anys (La Vang d'avui). Magnífica, llarga, entrevista on parla de la seva malaltia i on fa una mena de repàs intel.lectual i biogràfic, amb reflexions a parer meu encertades algunes de les quals transcric:

- Esto es una lengua. Gabriel Ferrater decía aquella inmensa burrada: lo importante es tener en catalán libros científicos. Esto se hace en una tarde, no cuesta nada. Una lengua es una creación del mundo.

- Este mundo (Catalunya) entró en una idología de izquierdas para ir contra España, se separó del empresariado catalán, que era necesariamente español [...] De pronto , los burgueses y los empresarios, que desde tiempos de Antoni de Capmany habían sido los pilares de la patria, hacia el año 1910-1915 se vuelven el demonio. Es la consecuencia del ascenso de las ideologías políticas. [...] Había factores que no tuvimos en cuenta. El primero, España: un país con cuarenta millones de habitantes, con un idioma que se habla en Latinoamérica y unos mecanismos de Estado que creó Felipe II.

- En literatura entramos en el campo de la venta, del best seller. Teníamos que enseñar a los niños cosas fáciles em catalán, mientras que en castellano leían a Azorín y Baroja. La lengua se convierte en un elemento político. La lengua es para leer la gran literatura, para crear maneras de pensar, no para ir a la gasolinera, que es lo que se hizo. En lugar de competir mediante la excelsitud se quiso ganar a través de lo que es masivo y ahí, nuevamente, España nos gana.


5 comentaris:

Júlia ha dit...

Una gran entrevista, molt interessant, efectivament.

pere ha dit...

Tens raó, magnífica i densa entrevista que he llegit massa ràpidament, encara. Porcel, amb les diferències que es vulgui, em recorda una mica el cas Pla, però aquesta és una qüestió llarga de justificar.
M'agafo a dos dels paràgrafs que has triat, del del mig no en sabria dir gaire cosa.
Absolutament d'acord amb que la llengua és uan creació del món i d'un món; fins ara un procés lent progressiu, gairebé imperceptible, encara que intueixo que actualment els processos de creació i destrucció són tan ràpids que dubto que ningú pugui preveure futurs per dintre -una xifra aleatòria- de 100 anys.
No comparteixo el tercer paràgraf o, al menys, necessitaria una contextualització matisada. La llengua és per parlar, per poder continuar anant a la gasolinera i fer-se entendre. Crec que massa sovint es confon cultura amb literatura i literatura amb visió del món d'un poble, d'una comunitat, i fins i tot els qui no llegeixen res cada dia s'ho creuen més.
Quant al que diu sobre els best sellers, penso que un dels errors, potser no es podia fer una altra cosa -i entenc de que parla perquè ho he patit i ho pateixo i té certa raó-, és mirar-se el melic í publicar i fer llegir veritable porqueria, però, al mateix temps no publicar allò que en qualsevol normal competia a les llibreries i a les papereries amb la "bona" literatura autòctona i que aquí només es podia llegir en castellà, i no citaré perquè seria interminable, però podem incloure des de novel·la juvenil (també infantil), de terror, policíaca, de ciència-ficció, etc. En fi, això ja és irreversible, ara la llengua, de la qual la literatura n'és una part menys important que fa trenta o quaranta anys, per exemple, és una part molt menys important de la llengua, tot i que es llegeix més.

M'he allargat massa. Ja ho veus, Porcel sempre resulta estimulant.

lola ha dit...

Bufa... Passo a format post; és a dir, faig un post del post. Em sembla que és un tema cabdal i intentaré explicar què he entès jo que diu Porcel, que coincideix amb allò que jo penso.

Lola

Pedra Lletraferida ha dit...

Llegida l'entrevista en un cada cop millor suplement de cultura de "La Vanguardia" d'ahir dimecres, només vull fer esment especial d'unes paraules d'en Porcel, en haver superat una greu malaltia. Diu així: "L'enfermetat et treu fora de tú mateix". Metafísic, real, cru, anorreador, sincer i encomiable.

Salutacions cordials.

lola ha dit...

Petra Lletraferida: la malaltia, viscuda amb lucidesa, és un dels pous més profunds de sabiduria. Per a mi, la novel.la de Mann, "La muntanya màgica", no ha estat superada, i dubto que ho sigui, precisament per això, perquè el protagonisme és de la malaltia.

Salut. Salut!!! exactament.

Lola