Prou de romanços


Amb el meu marit acordem de prendre'ns un bon Vega Sicilia quan el nen ZP plegui (si plega). El memorial de greuges seria llarg i vistós, divers i del tot sostenible racionalment; em centraré en la gota que fa vessar el vas: el nou partit impulsat a Sant Sebastià el proppassat 19 de maig, part del consens bàsic del qual consisteix a enderrocar de manera fulminant el delicat consens constitucional que el nen ZP ha posat en perill a una velocitat digna de millor causa. Reprodueixo alguna perla amb angúnia:

- Ámbito nacional español inequívoco.

- Impulsar un gran debate sobre la reforma de la Constitución.

- Promover la reforma de la Ley Electoral para impedir expresamente el peso excesivo de los nacionalismos periféricos.


No es tracta que el projecte de partit pugui o no acabar fent pupa; és que ja l'ha fet. I la que farà. Vaig empassar-me, amb més o menys atenció segons el moment, les preguntes que els ciutadans escollits per la televisió feient al líder del Pp, Mariano Rajoy. No va parlar (i va ser interpel.lat al respecte) de reformar la Constitució per tal de laminar l'Estat de les autonomies. De fet, aquí a Catalunya, els peperos van llançant, ara per ara, cordes de possible salvament tout ensemble a una Ciu en hores molt baixes. La tàctica rau, doncs, en intentar recuperar l' statu quo [ante bellum], tàctica que bona part del Psoe signaria ara mateix, n'estic ben segura. De moment. A ningú se li escapa, però, que aquests anys que estem passant no acabaran de passar en va. En aquest sentit, que s'introdueixin, d'alguna o altra manera, per part d'altri, sigui qui sigui, en el debat polític, les idees abans esmentades és la manera d'anar llaurant el terreny neuronal, d' anar conreant les connexions sinàptiqies adients. Que circulin les idees, que corri el vi, i esperem que la sang no arribi al riu.