dimarts, de maig 15, 2007

et Solidarité

El sol fet que Sarkozy hagi ofert -molt hàbilment; ja és bo que en sigui, d'hàbil, un estadista- la cartera d'exteriors a Bernard Kouchner, em sembla d'una empenta revolucionària digna de ser tinguda en compte. Si Kouchner accepta el repte, m'imagino que el terrabastall dins del PS francès serà encara més descomunal d'allò previsible.

Remarco que Kouchner, cofundador de Metges sense Fronteres i Metges del Món, defensa aferrissadament el dret d'ingerència, sota el qual va donar, com a mínim, cert suport teòric a USA versus Saddam. El dret d'ingerència no és cap aspecte menor, no és cap broma; ans al contrari, diria que s'anirà convertint en peça clau pel que fa a bona part dels conflictes del món.


Tot plegat, aquí, al meu país, un socialista a l'estil Kouchner és, ara per ara, impossible de trobar. Però, tot és qüestió de temps, de l' air du temps que es comença a ensumar a les nits d'estiu a l'Alt Empordà i es va digerint, plàcidament, lentament, entre suquet i suquet. Al capdavall parlem de França, de París!, i d'una mena de senyors elegantíssims, glamourosos. Res a veure amb la ordinariez mesetaria, el bigoti d'Aznar i tota la resta de dreta cavernària que hem de suportar. Ja ho seríem, ja, de bons vassals si tinguérem bon senyor.

4 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Pel que sembla més d'un rellevant socialista, sobre tot dels que van col·laborar amb Mitterand ja s'han posat a la seva disposició. Segueixo -i ho dic amb una mica de mala consciència- amb més interès el que fa aquest home que les nostres municipals.

lola ha dit...

O molt m'equivoco, la qual cosa no descarto en absolut, o això de França té entitat històrica. Un abans i un després.
Les nostres municipals... Hi ha una única qüestió de pes en joc, el gran poder que acumularan els socialistes, un socialisme en franca decadència paradoxalment. És a dir, l'immobilisme absolut.

Lola

Gregorio Luri ha dit...

Lola, no et perdis la primera decisió de Sarko:

T'escric l'adreça fragmentada perquè es pugui llegir:

http://www.lemonde.fr/web/article/
0,1-0@2-823448,36-911007@51-843695,
0.html

lola ha dit...

Courage! Pas mal, Sarko. Ai, de l'estadista que no doni importància als símbols, a l'èpica i a les grans paraules.
De tota manera: Si vols la pau prepara't per a la guerra... Sembla que Europa comença a fer-ho. Esperem que ens la poguem estalviar, la guerra. Penso en el meu fill,i vull un món decadent i flonjo, de Play Station i cereals per esmorzar, de cotó fluix, vés. Suposo que m'entens. I també segur que entens que no depèn dels nostres desitjos i que seria molt pitjor de fer veure que els mals averanys són només fantasmagories.

Lola