et Solidarité

El sol fet que Sarkozy hagi ofert -molt hàbilment; ja és bo que en sigui, d'hàbil, un estadista- la cartera d'exteriors a Bernard Kouchner, em sembla d'una empenta revolucionària digna de ser tinguda en compte. Si Kouchner accepta el repte, m'imagino que el terrabastall dins del PS francès serà encara més descomunal d'allò previsible.

Remarco que Kouchner, cofundador de Metges sense Fronteres i Metges del Món, defensa aferrissadament el dret d'ingerència, sota el qual va donar, com a mínim, cert suport teòric a USA versus Saddam. El dret d'ingerència no és cap aspecte menor, no és cap broma; ans al contrari, diria que s'anirà convertint en peça clau pel que fa a bona part dels conflictes del món.


Tot plegat, aquí, al meu país, un socialista a l'estil Kouchner és, ara per ara, impossible de trobar. Però, tot és qüestió de temps, de l' air du temps que es comença a ensumar a les nits d'estiu a l'Alt Empordà i es va digerint, plàcidament, lentament, entre suquet i suquet. Al capdavall parlem de França, de París!, i d'una mena de senyors elegantíssims, glamourosos. Res a veure amb la ordinariez mesetaria, el bigoti d'Aznar i tota la resta de dreta cavernària que hem de suportar. Ja ho seríem, ja, de bons vassals si tinguérem bon senyor.