Doctor, llegeixo paraules...
...tot i que encara no senti veus.
Quan em desperto, sobretot els diumenges, dedico una estona a donar un cop d'ull lleganyós als diaris digitals, amb la tassa de nescafé amb llet als llavis, deturant-me a llegir per sobre tot allò que em crida l'atenció. A poc a poc, desvetllant-me sense presses, mandrosa, allargant el dolç interval entre la vigília i el somni, abans de certificar que, efectivament, el dinosauri encara habita entre nosaltres. La Razón digital, avui, -sí, he dit avui- em produeix taquicàrdia. Copio textualment:
ENTREVISTA
"La regularización de inmigrantes nunca es la solución"
Nicolas Sarkozy/Candidato de la UMP a la Presidencia francesa
Javier Gómez
Meaux (Enviado especial)- "Sí, Lola, rechazo la guerra. La guerra y todo lo que entraña [...] La rechazo por completo".
- Lola?
- Oui? C'est moi... (faig constar que, de Lola, només me'n sento dir per Internet. I que l'estrany inici de l'entrevista amb Sarkozy ve a tomb d'una cita de Céline, de Viatge al fons de la nit, la novel.la preferida del presidenciable. Pas mal.).
----------------------------------------------------------------------------------
Més ensurts matinals-digitals
L'anècdota és greu perquè pot arribar a categoria. No dic res de nou si assenyalo que CIU passa per un moment delicat. Humanament, em puc imaginar el cas concret i, fins i tot, divertir-m'hi.
-Consellera de Cultura? Oui? C'est moi?... (cinc segons d'acarnissada resistència interna...Tic-tac, Tic.) I doncs, per què no? El país, la cultura del país, necessita de compromisos forts, no val a quedar-se a casa i fer d'immaculada. És des del poder que es poden arbitrar veritables solucions al problemes de la pàtria... O és que ens hem de fer anarquistes, ara? No, home no. Ens cal créixer, a tots plegats. Madurar. Assumir. Assumir compromisos...
diumenge, d’abril 15, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
I jo, innocent de mi, que em pensava que únicament es tractava de ser conseqüent amb la popularitat creixent que té la noia darrerament. N'estàs segura que és el que tu dius? M'hauré de replantejar la meva lògica.
Molt bo, Pere.
A El Pais llegeixo que la coqueteria ppopular ja li ve de lluny; son pare ja té un càrrec político-cultural.
En fi, jo mai critico canvis de posicionaments polítics. Em semblen legítims si estan ben fonamentats. Allò que li vaig sentir dir a Semprún: "Si, es cierto, ya no pienso igual que de joven, pero es que sigo pensando".
Ara bé, m'agradarà, em divertirà, analitzar les raons que addueix la noia; segur que són profundíssimes, talment ens té acostumats.
Em preocupa Ciu. Fa temps que hi vaig partir peres (ho puc argumentar), però allò que perilla en l'enderroc (la identificació haurà estat letal) és el país i, per tant, la cultura del país.
Lola
Publica un comentari a l'entrada