Anàlisis líquides
Així com Gustavo Bueno acaba d'encunyar allò del pensament Alícia, per tal de categoritzar bona part de la ben sovint sorprenent actuació política de l'esquerra nostrada, em permeto, salvades les distàncies (també les que van dels drets d'autor d'un best-seller al zero patatero que genera, quant a ingressos, aquest blog), d'encunyar anàlisis líquides per a categoritzar un tipus d'articles d'opinió d'entre els quals destaquen sempre els del professor Manuel Castells.
Remeto a la concreció exemplar: Anàlisi líquida sobre el tema d'Eta, publicada a LV el proppassat dia 13 i reproduïda al blog Flux.
L'anàlisi líquida consisteix a constatar obvietats, tot sostenint tautologies que es fan passar per solucions del problemes obvis. Així Castells, després d'aixecar acta que amb Eta ningú no ha pogut, ni tan sols amb métodos extremos (!), és a dir Gal i tortura:
ETA aparece a intervalos como el Guadiana, pero no desaparece. Y el entramado de su entorno político, ideológico, organizativo y cultural es de tal envergadura, que sólo con la contribución de la izquierda abertzale podrá enterrarse un día de forma definitiva.
Però, ¿no és, precisament, l'esquerra abertzale la que forma el entramado? Sí, oi? Llavors, o Castells no diu res de nou, -anàlisi líquida par excellence- o li caldria explicar molt bé com aconseguir que el entramado contribuís a deixar de ser entramado d'Eta, essent com és Eta el pal de paller que apuntala i manté viu i tupit l'entramado.
Certament, en ser tan expansiva, la liquidesa és agosarada. I Castells arriba fins a l'originalitat. En efecte, dóna per morta qualsevol negociació directa -Govern-Eta- a cara de pòquer en algun tuguri d'aquests mons de Déu. Per contra, insisteix en la pressió política, sobre el... sí, l'entramado, el qual, a la vegada, pressionarà Eta, i així, en un eficaç engendre de cercles concèntrics (forces polítiques democràtiques, molt especialment nacionalisme democràtic, entramado, Eta. Es veu, no?), acabar per dissoldre la bicha. O dit a la seva manera:
... buscar nuevas formas de llegar a ese acuerdo por la paz. Porque de acuerdo se trata en último término.
L'anàlisi líquida, probablement per no caure en l'encefalograma pla de l'aigua estancada, es caracteritza per llançar algun bon i sòlid cop de roc. Així Castells contra el legionario Acebes. Però la raó de ser profunda de tota anàlisi líquida és la d'esdevenir melosa. L'anàlisi líquida malda per ser dolça com la mel. Estalvio a l'amable, hipotètic, lector la grolleria de donar nom propi al destinatari de la dolçor de Castells. Tantes obvietats fatiguen.
diumenge, de gener 14, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada