És un no parar

Quan agafes mania a algú, te'l trobes arreu; arreu més malparat, sempre una mica pitjor.

Ara diu que no serà garrepa amb Catalunya. Aterra a Catalunya, terra de botiguers, i, tot seguit, ens compra -a còmodes terminis, això sí- el SÍ. De fet, tot feia pensar que venia a vendre'l, el SÍ. Doncs no: Ve, i ens el compra, sense cap rubor, amb aquella alegria...

- Oh, i ves què hem de fer si a Madrit tenen la caixa i no la volen deixar anar. Som soberanistes però no tontos... Ah, ah, ah.