Reconeixement

Quan trobes expressades amb paraules d'altri idees que fa temps que rumies com a pròpies, es produeix el reconeixement. I és com a reconeixement que reprodueixo el següent paràgraf d'un article d'Arcadi Espada (es troba enllaçat al seu blog i ha estat publicat a El mundo. www.arcadi.espasa.com):

De vez en cuando habrás leído por ahí algunas de esas candideces de tipo liberal que defienden, o como mínimo no critican, la debilitación del Estado en beneficio del autogobierno de los territorios. Insisten en que a más autonomías menos Estado. En realidad se trata de todo lo contrario, como la experiencia catalana prueba. Del Estado remoto, inasible, de la fría y rígida máquina de burocracia descrita en los manuales de flower power, hemos pasado al Estado cercano, practicable, caliente y adaptable a nuestro esqueleto. Hasta su aliento sentimos, y no resulta agradable. Las autonomías han creado maquinarias cada vez mayores y ciudadanos cada vez más pequeños (...) Gotas de sangre jacobina.

Aquestes gotes de sang jacobina, per a sorpresa pròpia, corren també, de fa temps, per les meves venes. De tota manera, per la mateixa raó, em conformaria amb què l'autonomia a la qual pertanyo tingués vocació d'Estat i amb què la família política que la gestiona tingués vocació d'estadista. Si mireu la redacció del projecte de decret del Departament de Sanitat que l'esmentat Espada critica, m'entendreu -espero- molt millor. Les lleis, i - insistint en la mateixa idea del post- les lleis de la Generalitat, per molt feixugues que siguin literàriament i intel.lectual, haurien de ser d'obligada lectura per a no pensar que les crítiques són sempre partidistament interessades, és a dir, poc fonamentades.