Tinc una amiga, encara més harpia que jo (Dios las cría...), que diu que ser català és com tenir un fill tonto. Un/a prou que ho sap, però ai d'aquells de fora que gosin dir-ho! Crec que l'èxit de la manifestació d'ahir és, sobretot, degut a aquesta mena de ressort, per altra banda comú a tot patriotisme.
En el joc polític de mentalitat trilera (això ja no és tan comú a tota pàtria, no tan bestialment) en què el 90% dels nostres representants estan instal.lats, (el 10% restant no estava per la labor, per raons òbvies, de ressucitar cert esperit del 68: "Siguem realistes contra el PP, demanem l'impossible") ahir Erc va aconseguir un trumfo. De tota manera, per sort i en darrer terme, el joc s'ha d'acabar abruptament per mitjà de les urnes. Llavors es veurà qui s'endú el gat a l'aigua.
- I el fill? Què tal?
- Doncs alça que el seu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada