Ustedes, los catalanes, saben producir desorden, pero son incapaces de superarlo. ¿Por qué? No lo acierto. Son ustedes demasiado blandos, por una parte; y por otra, en el fondo, hay siempre una camaradería entre catalanes, en virtud de la cual nunca riñen unos con otros seriamente. Así no se puede gobernar. Hay que arrastrar la impopularidad.
Azaña a Pi i Sunyer (Diarios de guerra, Manuel Azaña)
Diria que té raó. O no? Darrerament, la veritat, no sé què dir. En tot cas: ¿Qui arrossegarà la impopularitat de retirar el projecte? ¿Ho faran entre camarades, tots juntets, des d'algun Parador? Miravet -1. O, ¿entre tots, camarades fins a la mort, gosaran -tindran la barra- de tirar endavant el projecte psoecialista? De moment, ja porten gastats en propaganda estatutària -només en propaganda- un munt d'euros (segons l'e-notícies, més dos milions; em sembla creïble). La dignitat no és quantificable, però quan ja no en queda, es nota.
Quan Azaña parla de los catalanes, entenc que es refereix en exclusiva als polítics. Passa, però, que en un país tan petit i amb tan poc poder real, una part gens menyspreable de la ciutadania més llustrosa gira i gira, sempre amb angoixant sensació de precarietat, a l'entorn del nucli polític. Les lleis newtonianes, certament, s'encarreguen de distribuir amb seny les forces gravitatòries per tal d'admetre satèl.lits nous, sense acabar de foragitar els vells, però el tinglado, esclar, depèn de la indivisibilitat del nucli; de la camaraderia, doncs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada