Fa temps ja n'havia parlat en un post. Es tracta del llibre Escritos morales y políticos del general Sabino Fernández Campos, ex-Cap de la Casa Reial. El vaig llegir arran que inclou un estudi sobre Maquiavel, escriptor que sempre m'ha interessat i que, llavors, m'interessava especialment per qüestions professionals. El general és home de cultura vasta i refinada, humor finíssim i notable penetració psicològica; traspua, també, humanitat, austeritat..., una certa dignitat en fi, que no tinc per què posar en dubte, no més que en altres ocasions.
Vet aquí, però, que un dels capítols del llibre tracta del paper de les forces armades (i del seu Cap coronat) a la Constitució. El general és molt clar, gens subtil aquí, tot i que té a bé de parlar des de la distància elegant d'una hipòtesi: Si arribés el cas que els polítics, per interessos electorals (no se li acut, al general, cap altre motiu per, a parer seu, tan gran bogeria), posessin en perill la sagrada unitat de la pàtria... Llavors, doncs pam, Títol vuitè de la Constitució.
Sabino Fernández Campos és un energumen i un fatxa? No. És un militar espanyol. ¿Els militars espanyols són més susceptibles (per fer-ho suau) que d'altres homologats per la UE? No. Només cal llegir que diu la premsa europea de tots colors sobre les actuals vicissituds peninsulars.
¿Que per què escric aquest post? Doncs perquè no s'hi val, a fer veure que no sabem quin és el joc. Quin escàndol! No. No s'hi val. Independentisme? Doncs, mira, en podem parlar, sempre i quan el radicalisme implícit no ens enroqui en posicions infantiloides i en visions distorsionades de la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada