Indonèsia

Llegeixo al diari que Indonèsia té 230 milions d'habitants dels quals el 85% són musulmans. Bali és un cas únic amb un 95% de població de religió hindú. Recordo la lectura del llibre de Naipaul, Al límite de la fe. Entre los pueblos conversos del islam. És un llibre de maneres suaus, de literatura poc estrident; un llibre que flueix calmós, com la manera de viatjar de Naipaul que, sobretot, és una manera de conversar, de trobar persones i intentar comprendre-les per a comprendre el món en el qual habiten. No obstant això, Naipaul no s'està de transmetre'ns -diria que és la intenció principal del llibre- un rebuig frontal a l'Islam per mitjà d'un un llibre que intenta emular la neutralitat i fredor d'una cambra que mostra allò que es veu i allò que se sent; una cambra darrera de la qual sempre hi ha algú que focalitza allò que vol veure i vol sentir; em sembla que era Godard qui parlava de moral en referir-se a l'ús que de la cambra en fa un cineasta (no ho havia entès mai davant els films de Godard; ho vaig entendre perfectament llegint Naipaul).

Tras cuatro años en Iowa Imadudin terminó sus estudios de ingeniería industrial. Recibió una carta de sus amigos de Indonesia aconsejándole que no regresara inmediatamente. Llevó la carta a los de inmigración -tenía que abandonar el país en cuanto se licenciara-, y le concedieron una prórroga. También enseño la carta a su profesor. El profesor sabía que la beca de Imamudin había acabado al licenciarse, y le ofreció un puesto de profesor. Imadudin estuvo dos años dando clase en Iowa. Dije:

-La gente ha sido muy amable con usted.

Yo me refería a la gente de Iowa, que no eran creyentes. Creo que Imadudin lo entendió. Replicó, con una sonrisa maliciosa:

-Dios me quiere mucho.

Imadudin és paradigmàtic quant a la concepció utilitària de la tècnica (i d'aquells que millor la dominen: les universitats americanes sense anar més lluny) al servei de la religió. Imadudin, als Estats Units, també es va interessar pel conductisme, que aplicava als cursos islàmics que impartia, cursos sobretot d'ensinistrament mental. Naipaul sentencia:

En su visión del mundo no había indicios de que le debiera nada al mundo ajeno al islam.

I ja en abstracte, Naipaul remata així el seu viatge per Indonèsia:

La crueldad del fundamentalismo islámico radica en que solo concede a un pueblo -los árabes, el pueblo en el que nació el profeta- un pasado, los lugares sagrados, la peregrinación y la veneración de la tierra. Los conversos (Indonèsia tota sencera -llevat de Bali- es va convertir molt tardanament a l'Islam. Fins al 1400, y durant uns mil anys, formava part, regiosament i culturalment, de la Gran Índia) tienen que despojarse de su pasado (...) Es el imperialismo más inflexible que se pueda imaginar.