Quin panorama!

ZP ha puesto en manos de los militares la política migratoria. Algo que no han hecho ni Bush, ni Blair, ni Berlusconi...ni Aznar. Imaginémonos por un momento que Aznar hubiera hecho algo parecido. Ya me imagino a todos en la calle manifestándonos: ¡Dimisión! ¡Fascista! ¡Asesino! (...) A ellos no les tolerábamos nada.

Paraules escrites per un blogger d'esquerra (via Barcepundit). Mentrestant, sento el rumor que les armes estan desarmades, que no tenen munició. No m'ho crec: deu ser antireglamentari; deu ser sacríleg per als militars. Bono matisa que -entenc que "en tot cas"- no dispararan ( no entenc, però, que "en cap cas"), i fa el discurset dels pobres, dels desheretats de la terra (un discurs que, en general i amb Bono en particular, em repateixa profundament). La Guàrdia Civil empeny la marxa negra unes passes enrera, cap allà on ja disparen. El que està passant és horrorós i dolorós. No sento massa escarafalls. El rei del Marroc està content, i qui està content, per definició, sempre vol estar-ho més: ja té carta blanca amb els saharauís (silenci estrepitós de les fraccions comunistes espanyoles que n'havien fet la seva causa fins fa quatre dies), i els Usa no s'hi esforçaran gaire a aturar-lo cas que jugui a allò que genèticament li plau tant: fer la punyeta a Espanya. Què més el faria content? Terrenys per a uns quants palaus; deu anar escàs de sòl palauitzable. Diuen veus expertes que el teló d'acer de la guerra freda que separava dos mons enfrontats s'està clonant al sud de la península. Espanya passaria a fer de tap, una mena de Polònia.

I si mirem nord enllà? Europa en plena crisi. De pànic; de pànic, també. Entre l'apatia i la histèria.

Sortosament, som a Catalunya i sempre ens quedarà el melic, si bé, en fase exhibicionista com estem, sempre és més apreciat el maluc. Jo no provocaria massa, però; no passéssim d'uns militars reprimits a una repressió militar.