Enllaços

Des de Saragatona m'animen a recordar una música, unes veus que només tinc a la memòria. És tan plena ja, la memòria, de músiques, coses... de persones, només records. Aprofito que el meu fill vol donar un tomb per la Fnac; mentre el nano es tira en planxa a la secció de jocs de video-consola, jo m'interesso pel disc que estimem el Pere i jo, amb la seguretat que la Fnac té moltes limitacions, tot i que el meu fill encara no les ha descobert. Efectivament, no en tenen ni idea, i em miren com si fos una carcamal fins que els engalto, amb veu de suficiència, que al carrer Bonssuccés, a Etnomusic, el tenen (gràcies, Pere). Vagarejo pel racó de música clàssica i em topo amb una cara en un CD que em porta a pensar en el bloc Tacet, en una de les seves entrades musicals més recents. Nigel Kennedy, amb els cabells un punt punkies, em somriu, quasi em pica l'ullet: Vivaldi, la Filharmònica de Berlín, el meu violí i... Jo. Irresistible. El compro d'amagatotis del meu fill, a qui avui no afavorirà la sort perquè hem sortit a tafanejar sense comprar res, entesos? M'enxampa just al moment de fer la rúbrica avergonyida i vergonyant. Quina barra. Jo callo i atorgo.

No coneixia Kennedy. Kennedy, que m'ha mantingut penjada d'un violí fins a la matinada; i, després, encara he tingut esma per buscar informació, d'en Kennedy, al Google. Hi ha una pàgina des d'on puc comprar el concert de violí -el meu preferit-de Beethoven, mentre el pepito grillo del meu fill encara dorm. No he comprat mai per Internet. Ostres, com s'ho deu fer Kennedy, amb Beethoven? Vivaldi li pertany, així com Gould es va apropiar d'alguna coseta de Bach. El panteisme de Vivaldi, una sonoritat estranyament empírica, esfereïdorament empírica. La contemplació d'una naturalesa animada, divina, harmònica, que m'exclou. Com si tot, de cop, es posés a saltar i a ballar, i res no fos aliè a res. Bé que voldria córrer i ser-hi, jo; compassada, i en oblit de mi mateixa i dels meus records. Però no hi atenyo per ma malvada sort.

Ah, però almenys, de moment, ja ho veieu: he après a enllaçar. Mira que n'és, de fàcil. Felicitats llibreter.