Com que encara no controlo, no sé corregir l'anterior pàgina. Ja ho preguntaré al meu mestre. Parlava del nacionalisme espanyol, de la seva legitimació, és a dir, legitimitat. Ja que hi sóc, continuaré amb el tema.

No crec que a Catalunya el nacionalisme sigui majoritari. Ni gairebé minoritari. En el fons, tothom sap que un estat es necessita, que no s'improvitza, que només un ens queda a prop. La Generalitat, constitucionalment, és estat espanyol. Més autonomia?, més competències? I tant! De fet, els estats tendeixen a delegar, ja sigui concertant (com aquell qui diu, "privatitzant"), ja sigui en institucions-corporacions més properes als ciutadans, més democràtiques; és a dir, més familiars, "agermanades". Més "olla de grills". Com més social sigui la funció, més ganes de treure-se-la de sobre des de les altes instàncies de l'Estat en sentit fort. Llevat quan des d'Espanya s'adonen que l'estat en sentit dèbil, la Generalitat sense anar més lluny, aprofita per "fer país". I així anem fent. Una dialèctica ben pesada. Algú m'ha fet riure en dir-me que ser català és com tenir un fill tonto: tu, prou que ho saps..., però alerta amb què ningú..., oi?

Per cert, la partida només es podia guanyar en aquest "fer país" concretat en una gestió excel.lent, en l'assumpció quasi heroica de totes les responsabilitats, en fer un petit estat fort d'un embrió dèbil. Difícil, però no impossible. No hi havia ambició. S'ha posat l'accent en el protocol, en el folclor, en els símbols, en els viatges a l'exterior (Freedom for Catalonia); sovint ha donat la impressió que la nació catalana es pretenia consolidar dins d'una maleta, rodant per aquests mons de Déu. Una nació manufacturada.

Educació, diu? Aquest país ja compta amb una bona privada concertada. Farem edificis (el totxo sempre va bé i es deixa celebrar protocolàriament dues vegades), on acollir tot el jovent sobrant. Farem una LOGSE, els pedagogs ens faran una LOGSE a la mida dels nous edificis, progressista, integradora, multicultural, atempta a la diversitat, solidària, igualitària, fraternitària, llibertària... això, divertida, sobretot, divertida. L'escola alemanya, però, que no me la toquin (per exemple). Oh, és que no la podem pas tocar. Doncs, això mateix.

Pesco una cita d'un clàssic espanyol; Ortega, posem per cas. "Uno es de donde ha cursado el bachillerato". A Catalunya, de batxillerat, poquet. Dos anyets i un treballet de recerca. Els quatre anys de l' ESO depenen de cada escola, de si és una bona escola i té possibilitats de seguir essent-ho ("autonomia de centres", en diuen; ja se sap, tot plegat més proper, més democràtic, més familiar...) Si la Llei de Qualitat apunta cap als quatre anys, una altra vegada, és perquè els del PP són, són.... uns feixistes, home.

Quin greu, quin greuge històric, quin greu que em sap que els del PP, precisament, en aquest tema, siguin tan...tan.