En la mort de Carrillo, encara
Sobre Nin, acaba de morir la última persona que podía contar lo que hicieron con él. Después de Carrillo ya no hay nadie que haya asistido a la tortura y muerte de Nin. (paraules pronunciades per Gabriel Albiac a la tertúlia de Federico Jiménez Losantos)
No m'atreveria a dir que Carrillo va presenciar el fet. Hi havia, llavors, molta feina i caldria, suposo, repartir-la. Que sabia amb exactitud què havia passat, això sí.
Aquellos viejos chalados en sus locos cacharros ideológicos. Se'ns moren tots. Enterrem-los, i que ens deixin en pau.
dijous, de setembre 20, 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Que trist que és el destí a vegades.
He llegit un parell de traduccions de Nin, i sempre em ve el cap el seu trist destí.
Sí, molt trist. Ell jugava fort, però. I contra Stalin! Quan la república va tombar clarament cap a l'stalinisme (fets de maig a la Barcelona del 37, com a símbol), tot va quedar dat i beneït.
Publica un comentari a l'entrada