Hi ha vida després de la mort?

 A en barbeta darrerament li ha crescut barba, trobo. Acudit fàcil, ja ho sé, i no estem per gracietes. En tot cas, o els polítics que governen (no és un acudit) casa nostra fan passes de gegant per cremar calories supèrflues, o noto a l'ambient que els que es cremaran seran ells, i molt ràpid. La indiferència, quasi somnolenta, amb què va tractar l'enervament de la Catalunya oficial el nou president de l'estat, necessita una resposta sinuosa i assossegada per part de Mas. Aquests nois, els millors, ja han demostrat sobradament que són les "hienes", ara cal que certifiquin algun grau de parentiu, per remot que sigui, amb els "guepards".


Hi haurà vida després dels morts?

 Amaiur sembla disposat a ser finolis en política; l'edifici de la lendekaritza és de línies senzilles alhora que elegants, molt elegants, i el roig furiós de la sang no li escau. La burgesia basca està curada d'espants, potser per això el seu elitisme és rude, de pedra picada; no els ho posarà fàcil. Em pregunto si els abertzales es van permetre de dir no a la barroera Erc, la qual, de moment, no ha decebut els seguidors en entrar a l'hemicicle fent un joc de cadires (i perdent-lo) propi dels Marx. I dos ous durs, si me'ls deixa a bon preu.

Indiscutible

Brutal (via Barcepundit)
Fa dos dies sentia al monjo i antròpoleg, Lluís Duch, parlar a can Ramoneda (encara) de la credulitat com a una de les característiques mes esfereïdores d'aquests temps desemparaulats.  Al costat -o junt amb, no s'exclouen del tot-, d'un cinisme inaudit, dóna un panorama per llogar-hi cadires.

Justícia poètico-parlamentària

Veig una estoneta de debat. Magnífic: Ell, precisament Ell, el responsable, l'APR, reconeix que el sistema educatiu del país durant els últims trenta anys ha estat socialista. Per què esguerrar-ho ara -diu, Ell es pregunta- que comença a anar una miqueta millor.

Sense experiència, exacte (via Maty als comentaris d' Una temporada en el infierno)

En este contexto, como advierte Willem Buiter, economista jefe del Citi, y que previamente diseñó el rescate islandés, “no se tiene mucha experiencia sobre la voluntad de los electores en tiempos de paz de soportar años de austeridad, crecimientos económicos negativos, y aumento del desempleo, pero eso es lo que se conseguirá, salvo que se opte por una reestructuración de la deuda, pública y privada”