La lucidesa (via Ferrancab)

In politics, idealisme is frequently no more than an excuse for not recognizing unpleasant realities (Hannah Arendt)

Em permeto d'engreixar el missatge: L'optimisme innocent, que no prové d'una anàlisi acurada i fonda de situacions concretes, sinó que passa per ser una mostra de bona voluntat en general, a hores d'ara, em sembla una immoralitat.

Portar-se bé

Vol dir, per exemple, abandonar la fabricació d'armes de destrucció massiva i deixar d'enviar terroristes als avions, les discoteques, etcètera (macabre, l'etcètera aquest). O sigui que -avui m'he llevat guerrera, sobretot quan he vist els titulars socialdemòcrates- : Gràcies, per una vegada, tampoc cal abusar, "Trio de les Açores". I això són fets constatables; després hi ha (si n'hi ha) els relats, les ideologies i les consignes.

Els tres mosqueters

Cal recordar que, només amb el malvat Bush fill, per allò de les barbes, va començar "a portar-se bé", aquest "perla" sanguinari, la qual cosa inclou -no val a escandalitzar-se- fer negocis amb Occident. Espanya, sense anar més lluny: armes (negoci incrementadíssim els darers anys) per pertroli.

L'única novetat després de la caiguda de Mubarak (de moment)

Interessant (el pecat d'omissió)

...mangas verdes

Sí senyor, les coses van anar d'aquesta manera. Ara tenim un 30 per cent (tenint en compte el nivell amb què s'aprova, us juro que podeu inflar la xifra escandalosament i no us equivocareu) de fracàs escolar, i no ens en sabem avenir.

Que tinguem sort

De moment, tal com diu l'entrevistat, a Occident se'ns gira feina. Em sembla que és el moment de jugar fort en favor -no sé de què em sona?- de la democratització de l'Islam. Oi que sí, Obama?