Es el tipo de mujer intolerante que dice que suele votar laborista

Mare de Déu, Senyor. Què difícil d'ésser polític davant dels mitjans audiovisuals. Deixant de banda tota consideració, precisament, a mi, les imatges del personatge Brown sempre em fan somriure empàticament: malhumorat, maldestre, tímid, esquiu (excepte en una hipotètica bronca, amb aquest físic de boxejador retirat)..., té un aire de perdedor que tira d'esquena. Em temo que ja ha perdut, ja l'he perdut. Les senyores que passen pel carrer, que vénen i van del mercat, són temibles. Implacables. I, les ganes d'engegar-ho tot a rodar per part d'un polític cansat, també deuen ser bastant temibles.

Exacte

(Via Barcepundit)

El món, efectivament, pot ser molt fastigós, però sempre hi ha un colmo

Quin malson


Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya

Apoyaré el Estatut que salga del Tribunal Constitucional

Apoyaré el Tribunal Constitucional que salga del Estatut

Acords i desacords

Diu l'Espada, avui, al seu Mundo por dentro y por fuera:

La irónica pachorra del jefe de la oposición (magnífico su "supongo" cuando le preguntaron si Bárcenas iba a continuar en el grupo popular del Senado)

Totalment d'acord. Fa dies ja havia estat a punt de dedicar-li, al cap de l'oposició, una entrada per la seva magnífica "coletilla" en relació a la autodefensa de Matas, si puede. Després havia sentit i llegit comentaristes que se l'hi tiraven a la iugular per no haver fet declaracions solemnes davant la ciutadania. Però, la irónica pachorra, a mi, em sobta i m'agrada. Supongo, si puede. Ni un gram de populisme. De moment.