I en Comorera?
Ara són capaços de fer-ne un líder de la causa, la qual cosa quasi posa de manifest que no n'hi deu haver, de causa, en una terra tan despistada pel que fa a la seva història.
Des de mèxic (septembre del 40), Comorera escriu un article d'un stalinisme ferotge i cínic davant del pacte Hitler-Stalin,i, a la vegada, d'un catalanisme gens ambigu:
Contra la guerra imperialista y por la liberación social y nacional de Cataluña.
També, en el mateix article, s'hi pot llegir atacs a la República per la qüestió catalana. La República no va permetre a Catalunya ejercer el derecho a la autodeterminación.
Acabada la segona guerra mundial, es produeixen unes brutals depuracions stalinistes en el PCE i el PSUC a l'interior. Es donaven ordres de revisar les biografies dels "sospitosos" per poder trobar-hi la "causa primera de la traición", la qual cosa es concretava sempre en la pròpia nissaga, en l'"ambient familiar" corrupte i perjudicial.
Comorera, pequeño burgués nacionalista, deia Fernando Claudín (cal afegir que nacionalista s'equiparava a titista), ja a l'interior, visquent-hi durant tres anys en clandestinitat, abans no l'enxampés la policia franquista (del gener de 1951 fins a la seva detenció el 9 de juny del 1954)va ser durament atacat per la seva pròpia família a les oprdres de Carrillo:
La seva filla, Núria Comorera: El mismo día que nació el traidor Comorera, murió mi padre (París, 21 de març de 1950).
El seu nebot i alguns amics: Comorera ya adolescente era un enemigo que cruzaba mares y océanos al servicio del imperialismo.
Se sap que Comorera va entendre ràpid que li havien aplicat el "Protocol M", és a dir, sentència de mort del Komintern. Sel va acusar d'entrar a Espanya per denunciar a en Gregorio López Raimundo, que també estava a l'interior. Quan cau López Raimundo, Carrillo acusa públicament Comorera, "el traidor".
López Raimundo va ser sentenciat a 4 anys de presó; curiosament, el seu delator segons la propaganda brutal (vegi's els Mundo Obrero de l'època), és a dir Comorera, va patir una sentència de 30 anys.
Comorera va morir el 7 de maig de 1958 d'una bronconeumònia, a la presó de Burgos.
(Notes preses durant la lectura del llibre sobre la història del PCE, de Gregorio Morán)
dimecres, de setembre 19, 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Una història molt negra i molt amagada, viure per veure -i llegir-. Confondre antifranquisme amb democràcia ha estat una constant així com no recordar l'anticatalanisme d'una gran part de l'esquerra 'històrica'. Allò de que el català -la llengua- era 'burgès', per exemple. Han tornat catalanista fins i tot Ferrer y Guardia.
Sí, és això mateix, Júlia. El català era "burgès", i el catalanisme era sinònim de burgesia catalana.
Quant a la democràcia...Estic rellegint la noca edició (amb d'altres escrits) d'Orwell, de l'Homenatge. Renoi, com cou. Ja ho veia, ell, i no s'havia encara acabat la guerra, que d'allò no en sortia cap democràcia, guanyés qui guanyés.
Continuarem llegint. I, ep! vivint!
Publica un comentari a l'entrada