TV3

 

Si ahir elogiava televisió espanyola, avui agraeixo als programadors de la televisió nostrada l'encert de passar la sèrie americana,  El guardià,  el primer capítol de la qual vam poder veure ahir a una hora molt raonable. A casa,  després de sopar,  escampats i espaterrats per sofàs i sillons, sense cap intenció ja de pegar sello,  agraïm posar el punt final al dia com a espectadors d'alguna cosa mínimament intel.ligent i suficientment distreta que aparegui en pantalla, el que sigui, però si és una bona sèrie nord-americana ens pot arribar a caure la baba, espectacle  llastimós, el nostre,  que no surt per sort en pantalla i que és fruit de la deixadesa del moment (passivitat quasi absoluta)  més l'entusiasme (alguna mena d'activitat  interior indescriptible)  pel ritme viu que solen tenir aquesta mena de productes. En temps llunyans, el meu progenitor, que era un pèl bèstia, deia: "és saludable anar a dormir després de veure uns quant morts", o es preguntava: "aviam quants en maten avui". L'enyorem, esclar; sobretot, l'enyorem fins a la nostàlgia davant de sèries nord-americanes d'acció; encara ara, passat el temps, comptem en honor seu cadàvers.

 

Aquesta mena de productes ha lograt meravelles com Policías de Nueva York, la nostra sèrie preferida de tots els temps, i  Murder One (sempre recordaré el desparpajo amb què ho pronunciava la Carmen Sevilla de España quan presentava el telecupón i ens convidava a quedar-nos davant la tele per a veure,  a continuació,  el "murderone").  El guardià, ahir, ens va posar la mel a la boca; la seguirem.  Avantatges de la factura ianqui en relació a totes les altres del món: els diàlegs, on no hi sobra ni un mot, pura acció feta de paraules, economia del llenguatge; el ritme trepidant i alguns personatges-actors que valen l' imperi que ja tenen (el tinent Zipovich, de Policías de Nova York, forma part de la memòria col.lectiva a la nostra família).

 

La BBC, com al gran Fungairiño (ara m'adono que deu ser gallec i l'entenc encara més. Què insípida España sense els gallecs), també ens agrada. És una cosa diferent, la BBC, té un altre caire i ho deixo per a un altre dia.