dijous, d’agost 18, 2011




El miércoles podía haber ocurrido una desgracia en la Puerta del Sol. Lo evitó el fondo democrático de una parte de los antipapistas y la tolerancia de los peregrinos católicos, puesto que el catolicismo es –hoy– el credo religioso más tolerante del mundo. El más tolerante y el más perseguido

(Enric Juliana a La Vanguardia d'avui)

2 comentaris:

Teresa Amat ha dit...

Fi i lúcid com sempre, Juliana.

El més graciós, per dir-ho d'alguna manera, és que els que gosem dir això mateix (no creients inclosos, com jo, que ni ens va ni ens ve el papa, però que creiem DE DEBÒ en la democràcia) som atacats de la mateixa manera furibunda pels dogmàtics antipapa, uns intolerants autèntics, com alguns dels catòlics que ataquen. No entenen res. Pura ignorància, si no fos que a alguns se'ls presuposa una certa intel·ligència, ja que van d'intel·lectuals i tot. Una llàstima; no per ells, sinó per tots, ja que de debò al final hi prendrem mal.

lola ha dit...

Buf, els "intel.lectuals", Teresa. Rccordo com en retrates alguns a Castracions.
Ara estic llegint Trapiello (Las armas y las letras); una prosa que vol ser severa i alhora elegant, difícil si no impossible, però força interessant, tot plegat. Trist espectacle, esclar.