Esquinçar-se les vestidures

M'explica la F. que han d'anar a fer gestions perquè, de moment, el consulat no vol repatriar el nen; segons entenc, no té doble nacionalitat, però la família el vol enterrar al seu país. Ens abracem i plorem molt. A mi, em costa molt plorar, però quan ho faig, entenc allò d'"esquinçar-se les vestidures".
Ara, espero en G. No sé com dir-li, eren amics des de petits. Potser ja ho sap, però no sabré què dir-li. O potser sí, tinc una llarga llista de coses que vull dir-li, però, a vegades, als nois, els costa d'escoltar les mares, sobretot quan no trobem la veu adequada, quan se'ns escapa la veu de quan eren petits.
Sento la veïna pianista teclejant l'Al.leluia de Haendel. No en sap res. Tant li fa, la música de fons.