dilluns, de novembre 01, 2010

Exacte
Publicado por los

10 comentaris:

Geococcyx ha dit...

Força exacte, sí senyora.

Per cert,ultimament sembla que necessites un compte de Twitter, per la brevetat dels teus posts ;-)

1 de novembre del 2010, a les 3:01
Teresa Amat ha dit...

I tan exacte! L'acabava de llegir ara mateix. Ja saps del meu ateisme, però em sembla que els ateus més racionals (els gens menjacapellans) tenim més clares algunes coses, com aquesta que apunta Puigverd (aquest home ha millorat molt, últimament). No sé qui eren aquests beneits "humoristes", però tant és perquè ja coneixem el ram. Quina estupidesa, mon Dieu! :-).
Bon Tots Sants!

1 de novembre del 2010, a les 4:38
lola ha dit...

Jo també pensava en Twitter, Geo. Que no sé ni com funciona. Però també penso que m'haig de dedicar més al blog. M'agrada, però es passen èpoques... I hi ha anys que hom té mandra, deia mon pare. Valgui com a excusa: aquest dies he començat un curs de literatura on m'obliguen a fer un conte setmanal! (com les redaccions escolars de quan era petita). I he començat 2n d'anglès a l'Escola Oficial. Ho faig per Internet i, noi, una feinada, que no me l'acabo. I després vaig a una tutoria (una hora setmanal) i em quedo encallada a l'I, que esclar, sona Ai, ai, ai... Que consti que mai no havia fet cap curs d'anglès, vaig començar l'any passat. Tinc amics que em diuen que fer-m'ho sola a casa és suïcida. A veure...

Teresa, això dels teus 60 anys és magnífic. Ara volia entrar a felicitar-te; ho faré. Una edat magnífica. Si el cos i el cap van tirant, l'esperit sol estar més despert que mai.

Sí, en Puigverd jo també trobo que ha millorat molt. I estem plens de beneits "humoristes" que no fan cap gràcia. Mira, dels de la tele, enyoro el Mikimoto, que ha estat l'únic que m'ha agradat.

Salut als dos.

1 de novembre del 2010, a les 5:06
Teresa Amat ha dit...

Lola, i jo que em pensava que era tan subliminal, m'has ben enxampat! Gràcies!!! Sí, anem tirant amb el cos que fa el que pot. Però quina enveja que em fas amb la teva multiactivitat, noia. Jo sí que estic mandrosa de debò: aparco el blog per escriure altres coses i trobo mil excuses per al final no fer-ho: aquets tres dies endreçant armaris, etc. I, això sí: llegint Henry James i escoltant ara Tom Waits (oh, oh, aquest home que també en té 60!) ara Gardel (ja veus com estic!). En fi... Una abraçada!

1 de novembre del 2010, a les 5:33
lola ha dit...

Jo també acabo de fer armaris!!!

1 de novembre del 2010, a les 8:55
Geococcyx ha dit...

Lola, quina activitat tan intensa! No m'estranya que escriguis menys. Parlant d'armaris, a casa encara no hem acabat d'omplir els armaris ni les calaixeres, i moltes coses segueixen dins caixes.
Sort amb la literatura i amb l'anglès!

1 de novembre del 2010, a les 10:10
Teresa Amat ha dit...

Geo! Se't saluda, noi. Disculpa que t'hagi dit res abans en entrar. Sort a l'hora de desfer les caixes i bentornat!

Lola, això dels armaris és una bona llauna. Ah, i veig que amb l'Auster vam tenir la mateixa experiència.

1 de novembre del 2010, a les 11:25
lola ha dit...

És per allò de mantenir el cervell actiu i prevenir l'alzheimer. Però, fa poc vaig llegir una ressenya sobre un dels típics estudis científics ianquis que em va deixar de pedra: diuen que, a partir de certa edat (uns 65 anys) molta activitat cerebral és contraproduent. Té sentit, se't deuen creuar els cables... Sortosament encara tinc anys per endavant, tot i que diria que ja noto algun creuament... Lagarto, lagarto.

1 de novembre del 2010, a les 11:30
lola ha dit...

Ei, Teresa, de moment només se'ns creuen -segur!- els comentaris.

Una llauna, sí, però quan acabo, me'ls miro satisfeta...

1 de novembre del 2010, a les 11:31
Geococcyx ha dit...

Gràcies Teresa, i per molts anys (les coses que arribem a saber llegint comentaris de blog!).

1 de novembre del 2010, a les 13:00

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)