Twitejant una mica més
És exactament així, i, per sort, hi ha algú disposat a recordar-nos-ho.
dissabte, de novembre 06, 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una altra
La Neko
Una de les dues
Tardor
L'altra
Boira (In memoriam)
Arxiu del blog
-
►
2012
(41)
- d’octubre (1)
- de setembre (5)
- d’agost (3)
- de juliol (3)
- de juny (3)
- de maig (10)
- d’abril (5)
- de març (6)
- de febrer (5)
-
►
2011
(48)
- de desembre (5)
- de novembre (1)
- d’octubre (4)
- de setembre (1)
- d’agost (6)
- de juny (5)
- de maig (6)
- d’abril (5)
- de març (8)
- de febrer (7)
-
▼
2010
(55)
- de desembre (1)
- de novembre (4)
- d’octubre (6)
- de setembre (5)
- d’agost (4)
- de juliol (8)
- de juny (2)
- de maig (3)
- d’abril (5)
- de març (9)
- de febrer (5)
- de gener (3)
-
►
2009
(37)
- de desembre (2)
- de novembre (1)
- d’octubre (1)
- d’agost (6)
- de juliol (2)
- de juny (2)
- de maig (4)
- d’abril (2)
- de març (2)
- de febrer (6)
- de gener (9)
-
►
2008
(24)
- de desembre (4)
- de novembre (12)
- d’octubre (2)
- de setembre (1)
- d’agost (2)
- de juny (2)
- de maig (1)
-
►
2007
(76)
- de desembre (2)
- de novembre (8)
- d’octubre (5)
- de setembre (6)
- d’agost (2)
- de juliol (7)
- de juny (7)
- de maig (8)
- d’abril (7)
- de març (6)
- de febrer (7)
- de gener (11)
-
►
2006
(108)
- de desembre (7)
- de novembre (5)
- d’octubre (11)
- de setembre (11)
- d’agost (11)
- de juliol (7)
- de juny (10)
- de maig (6)
- d’abril (12)
- de març (11)
- de febrer (9)
- de gener (8)
-
►
2005
(87)
- de desembre (5)
- de novembre (8)
- d’octubre (9)
- de setembre (5)
- d’agost (4)
- de juliol (6)
- de juny (10)
- de maig (7)
- d’abril (7)
- de març (10)
- de febrer (8)
- de gener (8)
-
►
2004
(96)
- de desembre (4)
- de novembre (10)
- d’octubre (9)
- de setembre (10)
- d’agost (10)
- de juliol (10)
- de juny (13)
- de maig (13)
- d’abril (11)
- de març (6)
Dades personals
- lola
- Barcelona, U.S. Outlying Islands
- El meu correu electrònic: lola_2004@wanadoo.es
Blogs amics, coneguts i saludats
- Alexandria
- Almas bárbaras
- Alírica
- Así me lo contaron
- Barcepundit
- Combray
- Del tiempo y del espacio
- Dietari a destemps
- El café de Ocata
- El ribot
- El tinglado de Santa Eufemia
- Epistolari
- Fum i estalzí
- Inventario de silencios
- Juan de Mairena
- La panxa del bou
- La vaca sorda
- Lectures del retorn
- Nihil obstat
- Opera et Dies
- Otearai
- Paraula d'Stone
- Saragatona
- Sense paréntesis
- Un dietari londinenc
- Un que passava
- Una temporada en el infierno
3 comentaris:
De manera conscientement irracional tots els anys de CiU pensava que si,. tal vegada, arribaven els altres potser millorarien les coses. No vaig descartar mai del tot l'opció que empitjoressin com de fet ha passat. Suposo que la conclussió positiva a extreure és que com a ensenyants ja podem aprendre a viure sense cap mena d'esperança.
Exacte, Jordi, aquí sí que es compleix la dita: Tot és susceptible d'empitjorar.
Jo esperava els altres sense esperança, per pura i dura venjança. Vaig destapar un xampany francès. I ara em passa amb aquests altres, també. Tots són "altres", aliens. Bé, potser la qüestió és anar bebent xampany.
Afegeixo: Com l'orquestra del Titànic.
Publica un comentari a l'entrada