dimarts, de setembre 14, 2010

Ens divertirem, oi?


- Ara sí, ara sí que Espanya es trenca. Segur que es trenca si jo no surto de nou elegit. I ho diu sense cap rubor...

- Diu l'altre: Jo, personalment, amb el meu DNI (espanyol), votaria "sí" en un referèndum... que no penso convocar si surto elegit, entre altres coses perquè és il.legal, i jo, personalment, sóc un home d'ordre. És a dir, sense cap rubor: En un altre món i en un altre temps, similars als dels contes de fades, jo, personalment...

- Un tal Lorenzo Bernaldo de Quirós (el nom ja s'ho val) cavalca des de terres castellanes. Darrerament me'l trobo fins a la sopa. Es veu que és un espanyolista amable, just el que necessitem els catalans per a deixar d'estar emprenyats. Una mica d'amabilitat i comprensió. Proper al PP, el cavaller té un projecte. Federalista, of course. El desllorigador que jo ja trobava a faltar. La possibilitat del pacte antinotarial, amb doble salt mortal. La qüestió catalana encaixada, encaixonada. Encalaixada. Des de Madrid, ens deixarien fer calaix, que, casualment, és el que sentirem reclamar en boca de CiU en campanya. El dret a decidir com esmerçar els calers, alguns calers. Per exemple, en ensenyament virtual.

- I l'Estatut. Quedarà estancat. Ni des d'aquí legislarem descaradament en contra de la sentència, ni des des d'allà legislaran massa a favor. No mentar a la bicha. O només com a espantall en algun possible brot o rebrot de despatx, ràpidament, i per mitjà d'estatut i el seu negatiu, la sentència, sofocat.

Tot plegat perquè una amiga que no segueix ni de lluny la política, m'etzibi: Guanyarà en Mas i pactarà amb el PP, i aquí paz y luego gloria. Què? Quina pel.lícula anem a veure avui? Sense cap rubor.

4 comentaris:

Geococcyx ha dit...

El meu olfacte (no gaire cosa, tinc el nas com sord) em diu que podem tenir un CiU-PP, un PSC-PP[-Ciutadans], o un CiU-Independentisme (i qui sap si un nou tripartit, i potser em deixo alguna cosa, però ningú ens ho dirà avui. Ho sentirem a dir després de les eleccions i la majoria d'electors renegaran...

lola ha dit...

Tens un olfacte finíssim que ensuma tots els ingredients de la salsa.
Jo no sóc gens bona com a pitonisa. Efectivament, després, després ja ho veurem. En fi, això, que si veus alguna pel.lícula interessant, ens ho fas saber.

Ah, felicitats als mexicaires i mexicans de ca teva. I que no quedeu afònics, però.

Geococcyx ha dit...

Gràcies, maca. Avui fa 200 anys de l'aixecament de Dolores, i, com cada any, és la festa nacional mexicana. I sí, ho vam celebrar a la Plaça Sant Jaume (malgrat la intervenció involuntàriament còmica, com sempre, de Jordi Hereu).

lola ha dit...

Ai, senyor. Devia ser el més cridaner, com si ho veiés.