dissabte, d’agost 14, 2010

L' Iceberg sencer

És un article realment sorprenent. Tot i reconèixer que m'estic prenent el primer café amb llet del dia quan el llegeixo, la veritat és que una manca de lògica tan gran, desperta o adormida, em porta a sospitar que potser és escrit en clau irònica. Però no. El firma Ignacio Cembrero, que és, o almenys ha sigut, director del diari socialdemòcrata (m'apunto a aquesta àmplia i còmoda denominació) per excel.lència, on les bones maneres han d'imperar sempre, donant el to de la gent elegant, sofisticada i desenvolupada intel.lectualment; no com els altres. Bones maneres, encara que sigui a costa de la coherència més simple, i a costa de caure en l'avorriment més profund; al capdavall, ser elegant, sofisticat i desenvolupat intel.lectualment, no garanteix d'ésser intel.ligent; a vegades, només serveix per a enredar la troca, per a embolicar-se amb una fulla de pi. Deixo de banda l'excepcional J.J. Millás, al qual li he llegit un parell d'articulacions, en forma d'articles al suplement setmanal (i no el llegeixo gaire sovint), d'insults, -insult rera insult-directes a González Pons. Sense ironia, m'agrada Millás.

Torno a l'iceberg. Diu Cembrero: El Partido Popular lo tiene claro: Rabat se aprovecha de la "debilidad" del Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero antes de que ellos lleguen al poder. La denuncia podría valer si explicasen qué concesiones pretende arrancarle el rey Mohamed VI.

I, a partir d'aquí, deixo a la paciència i benevolència de l'amable lector (si existeix, sobretot a l'agost), de llegir qué pretén, segons les hipòtesis Cembrero, el rei Mohamed VI; pretensions que no -repeteixo, no- tenen res a veure amb el govern, debilitat o no, d'Espanya. Dono una pista: la cosa va directa contra el CNI. I és que, a veure, ¿Quin interés hi té, el CNI, a la frontera amb Marroc? Quina manera de perdre el temps i de malversar els diners del contribuent. Per cert, vaig llegir fa temps un informe en algun mitjà que no recordo, segons el qual el CNI té la mania que la frontera d'Espanya amb Àfrica, pot esdevenir la falla geoestratègica més conflictiva (com un teló d'acer del segle XX) del segle XXI.

2 comentaris:

claudio ha dit...

Por si necesita reponerse de cómo ha encontrado la casa. O, aunque no sea así, también.

http://www.youtube.com/watch?v=-Lu7vDxWJAY

(se aconseja babero)

lola ha dit...

Ahí sí me ha dado. Esa pieza de Bach (la suelo escuchar tocada por Gould). No encuentro nada comparable a algunos-¡tantos!-momentos de Bach, ni la filosofía, ni la literatura, nada. El pianista, espléndido, lo tengo oído pero no escuchado a fondo.
De propina, he clickado a Martha Argerich. No sabía que había sido alumna de Gulda.
Me voy a aficionar al you tube. Comparar versiones de una misma pieza es apasionante.