dijous, de febrer 25, 2010

Es una maravilla

Mis hijos saben perfectamente catalán, aunque cuando lo escriben hacen muchas faltas [...] Prefiero que sepan alemán [...] Es una maravilla. Sólo por saber alemán ya encontrarán trabajo. Es como tener una carrera.

(Frau Montilla, al llibre recent publicat sobre el seu marit)


Els nens Montilla, com és sabut, van a l'escola alemanya, i només fan una hora a la setmana de català, una puta hora a la setmana de català. Sento ser barroera, però, darrerament, tot és llegir, escoltar, veure i copiar; volia posar-hi una nota entranyable, de les entranyes pròpies. A les escoles del país, els nens fan moltes més hores de català a la setmana, de fet, estudien en català, però, ai!, de faltes, la gran majoria, també en fan moltes; aquesta és una altra puta... Meravella, és una meravella. Per tal de fer la burocràcia més eficient, trobo que així que els nens es matriculin a P3, en el mateix moment, ja se'ls pot inscriure a les oficines de l'INEM.

21 comentaris:

Marta Contreras ha dit...

Els nens trobaran feina per ser qui són, tan hi fa si saben alemany o suahili. Que la dona es pensi que només per saber alemany ja tens feina... en quin món viu? En aquest país no es valora res d'això!!!!

Mira, jo també li fotria quatre crits a la dona aquesta.

Júlia ha dit...

La meva filla sap alemany i tampoc és que li hagin plogut les ofertes, ara bé, si fos filla de Montilla, no ho sé...

A les 'esposes presidencials' se les ha de controlar´més, ep.

Això de les escoles és on es veu més el veritable llautó de la gent. El pitjor és que aquestes coses es pensen però no es diuen, és allò de la dona del César, si no es catalanista, al menys que ho sembli.

En fi, ens movem en un món tan surrealista que cada dia em meravella una nova declaració d'algú diferent!!!

Júlia ha dit...

...el tema de les faltes en català, castellà o el que sigui precisaria d'un tractat sobre valors educatius molt llarg, extens i aprofundit, així que no entraré en matèria de moment, que em faig vella i tot ho veig negre.

dErsu_ ha dit...

Si almenys hagués dit que per saber alemany els nens podrien llegir a Goethe, Walser, Musil, Rilke, Roth, Mann o Kafka...

lola ha dit...

Marta, jo la tenia per una senyora discreta, que ja és molt, però, noi, el que diu ara és sagnant, al nostre país, dit per la senyora del President.

Júlia, filleta, com et comprenc. Jo ho veia tan negre que vaig anar a l'oculista (feia uns cinc anys que ho tenia pendent). Pensava: em posaran unes ulleres de cul de got vell, però no, tinc la vista igual que fa cinc anys. Porto doncs, quan me les poso, les mateixes ulleres que, oh, meravella, també han ressistit cinc anys. És cosa de l'entorn, doncs, molt i molt negre.

dErsu, et juro que he pensat el mateix, amb els mateixos noms, exactament, però no tenia temps d'allargar-me aquest matí. La senyora presidenta també es retrata amb el seu amor de mare pragmàtica.

Que consti que, com a -bastant- liberal que sóc, ja m'està bé que cadascú faci el que vulgui amb l'educació dels fills, però essent el Presi de Cat trobo que es mereix unes quantes multes lingüístiques. Per no parlar dels desastres de l'escola pública que, Júlia, com cansa ja, eh? el tema.

miquel ha dit...

És tan ... el que diu aquesta dona que ni se m'acut la paraula. Més enllà de l'acord o el desacord amb algú, el que m'interessa quan parlo amb qui sigui és la possibilitat de diàleg, d'argumentar, de giravoltar idees. En aquest cas estic convençut que jo no obriria boca i la seva no m'iteressaria gens.
Des de la perspectiva pública, a més, és lamentable.

claudio ha dit...

Intento imaginarme a mi madre diciendo que yo escribía el idioma que fuera de los que me enseñaban en el cole, con muchas faltas de ortografía. No puedo.
Y añade: ¡Es como tener una carrera!
Esta mujer se cree todo lo que le explica el dire del cole. Estoy pensando en ofrecerle un terrenito que tengo...
Bien pensado, de eso igual ya va sobrada.

lola ha dit...

Pere, hi estic d'acord: És tan.
Que cadascú s'escarrassi amb els adjectius. Com a profe de català, deu coure, eh?

Claudio, por lo que dijeron que cobraba al mes, no le vendes nada, la señora es larga. Siempre me ha preocupado si es posible discernir entre astucia e inteligencia. Se pueden dar juntas, pero no es lo mismo. Lo que me fastidia es el dicurso catalanista más falso que un duro sevillano que les tenemos que aguantar, cuando los catalanistas de siempre tenemos -tengo- muchísimas dudas.

Recordo a un profe, un reputat catedro de lògica (sí, aquest...) que duia els seus nens a l'escola alemanya per tal que no perdessin el temps amb el català. Bé, és coherent.

claudio ha dit...

De todos modos, un colegio alemán que merezca tal nombre ¿puede permitir que sus alumnos hagan faltas de ortografía? Ni que den una hora a la semana.
Pobre Europa.

lola ha dit...

Pura decadencia, Claudio. La rebelión de las masas. Lo digo en tono irónico porque como resulta que es cierto... Pues ya me dirás.

claudio ha dit...

lola,

He visto sus comentarios en Luri. Y de matiné a matinera, me permito preguntarle: how's your english?
En caso de que quiera practicarlo, en youtube está completa una buena película: Enchanted April.
Es de mujeres, pero nada pajinera, con perdón.

Le dejo el enlace a unas secuencias, pero se puede ver desde el principio en diez partes.
Me gusta una frese de este fragmento:
You shouldn't be too independent that people have no chance to be generous.

Que la disfrute.

claudio ha dit...

Ups!

El enlace, claro:

http://www.youtube.com/watch?v=Yjp3dLfXd5w

lola ha dit...

Pues no la he visto. Y la veré e intentaré entenderla, Claudio. Fíjese: Abril, Italia y la manera de ser británica forman parte de mi imaginario en relación a la felicidad. Nada menos. Ah, ¡y la moda femenina de principios del siglo pasado! Qué maravillosos vestidos, qué de telas y colores... Muchas Gracias.

El domingo pasado "El país" dedicaba un largo perfil al Aznar post presidente: A sus 50 años se había propuesto estar cachas (lo ha logrado) y aprender inglés (lo ha logrado). A mis 55, con leer inglés con cierta fluidez me conformo. Estoy en ello. Creo que es del todo imposible que llegue a hablarlo nunca jamás.

It's true. La frase.

claudio ha dit...

Tengo un amigo de mi edad, ejem, algo más que usted y que Aznar, que hace un par de años se propuso aprender tres cosas: nadar, ir en bici y el inglés. Las dos primeras carencias, fruto de los años cincuenta de este país en el que ahora vamos tan sobrados.
Lo hizo sin decir nada a su familia, hasta el día en que, para sorpresa de mujer e hijos, se tiró de cabeza a la piscina.

Cuando le mandé los enlaces de la peli aún no había leído su comentario del youtube de Anna Sullivan en lo de Luri. Si ha entendido éste, igual le pasará con el otro. Son actores y actrices ingleses que hablan el inglés de la reina. (Muy buena Joan Plowright diciendo que le cuesta entenderse con el servicio porque ella habla el italiano de Dante). Además, el youtube se presta a mirarla por entregas.
¿Así que es bonito Friburgo? No lo conozco. A mí me gusta mucho Alemania, entre otras cosas por el tamaño de las ciudades. Pero he de confesar que la descripción del barrio ese de Vauban me ha puesto los pelos de punta. Uno, que se hace mayor.
Saludos y buen finde.

lola ha dit...

Friburgo es una pequeña joya, no se la pierda, y la Selva negra, tenía ganas de verla desde que mi padre, de pequeña, me hizo leer a un inglés, que él adoraba, Jerome K.Jerome ("Tres anglesos en una barca sense comptar-hi el gos" i "Tres anglesos s'esvargeixen"). A mi también me gusta mucho lo poco que conozco de Alemania.
Había entendido la chanza de la Plowricht! magnífica actriz, la última mujer (oficial) de Sir Olivier.
Bueno, me voy al cine. Buen fin de semana también.

Evocacions ha dit...

Una vergonya! Quan arriba el moment sempre poso l'exemple del President! Ara bé, quin exemple!

lola ha dit...

Sí, ben exemplar, noi.

Anna Punsoda ha dit...

és molt gros. el que també té collons és que aposti pels idiomes per garantir-los èxit, quan el seu marit (que és aquí d'ençà que era adolescent), va començar a distingir les sordes de les sonores el dia que va arribar a President de la Generalitat.

lola ha dit...

Sí, pobra Catalunya, Anna.
Vaig llegint de fa poc els teus escrits. Te'n vull felicitar, és un plaer.

claudio ha dit...

Tras mirar por la ventana.

http://www.angelfire.com/wa/zzaran/calvin.html

lola ha dit...

Ai, buenísmos. ¡Los voy entendiendo!
Desde mi ventana "nieva sobre los vivos y sobre los muertos". Tengo un parque con chavales tirándose bolas de nieve, y destrás asoma el cementerio, pequeño, con un ángel en la cúpula de una capilla, algunas grandes cruces, los cipreses extrañamante en flor.