dissabte, de gener 09, 2010

Linkant "El país" d'avui, he esborrat, sense voler, l'entrada d'ahir on reproduïa i comentava una cita del "País" d'ahir. Bé, ho explico. De tot el que està passant darrerament relacionat amb el terrorisme islamista, el que més m'ha frapat, des de la còmoda distància d'estar per casa, és la mort fulminant de set membres de la CIA. Ahir, algú d'Al Qaeda es vantava dels assassinats, tot fent referència a la visió matussera d'aquells que no creuen en el més enllà. És interessant perquè posa de manifest com ens veu l'enemic (assumim d'una vegada que estem en guerra), quina és per a ell la nostra debilitat; jo parlava de la ingenuïtat d'una concepció positivista i conductista, i d'una societat oberta, on tot, fins el món hermètic dels serveis secrets (només cal examinar les bigarrades legislacions occidentals al respecte), és susceptible de ser airejat. Recordo, ara, un amic, que havia nascut a Mèxic i havia passat la seva adolescència movent-se pels barris baixos de La Habana de Castro; el recordo explicant-me com era la casa de Trotski a Mèxic, convertida en museu; afegia, l'amic: Si els guardaespatlles de la fortalesa del Vell haguessin sigut mexicans, un individu amb gavardina en plena calor de l'estiu, no hagués passat del llindar de la porta. Però, ai, eren joves ianquis. Avui, "El país" (linkat al post anterior) ens mostra com ens veiem nosaltres, o alguns de nosaltres. Si abans parlava d'una ingenuïtat dels fonaments, ara toca parlar d'estupidesa fonamental.

6 comentaris:

claudio ha dit...

El enlace de su entrada anterior.
Las 'declaraciones' de la viuda del suicida en primera página.
Esta actitud debería resultar aún más extraña (¿estúpida?) en un país con la experiencia con el terrorismo que tenemos aquí.

rA ha dit...

Doncs queda una mica mes clar aquest post que el d'ahir.

Jo no puc deixar de ser cinic i preguntar-me quina part es creuen realment. Suposo que el suicide bomber se la creu tota, pero be, se la creu Bin Laden?

lola ha dit...

Sí tremenda la señora, y tremenda nuestra prensa. Estúpida y criminal.

Roc, doncs l'he perdut del tot, l'altre, però me n'alegro si queda més clar.

El tant per cent de cinisme no em preocupa; hi pots parlar, s'empara en el "ándeme yo caliente, y ríase la gente". El que es insòlit, terrible, maligne, és aquesta voluntat de morir matant. L'altre post acabava amb Freud. És l'únic que s'ha plantejat a fons una hipotètica "pulsió de mort", destructiva, autodestructiva. Diu Freud que és una força que opera en silenci, que és muda. Llavors cap discurs, cap causa, cap "vendetta", l'atany pròpiament. Ella va fent sense parar. Evidentment, al marge de la realitat, del "principi de realitat". En fi. Preocupant, què vols. Caldrà esperar a què se'ls hi passi la rauxa aquesta. Però, quan veus criatures que no aixequen un pam amb la disfressa explosiva posada i als braços dels orgullosos mames i papes...

rA ha dit...

Sobre l'ultima frase, sempre he pensat que acabariem amb els atacs suicides el dia que les dones tinguin mes poder a l'Islam: no hi ha mare que ho pugui permetre...

lola ha dit...

De tota la vida que hi ha hagut mares molt boixes que s'han acarnissat amb els fills, però, sortosament, són minoria. Amb això confíem, que s'imposin les forces de l'Eros, per continuar amb Freud.

Felipe Sérvulo ha dit...

Ya sabes que eres muy bien recibida en la tertulia.
Abrazos-