dijous, de maig 14, 2009

La ciutat

Has dit: "Me n'aniré en una altra terra,
me n'aniré en una altra mar.
Bé hi haurà una ciutat millor que aquesta.
Cada esforç meu és una sentència que em condemna;
i el meu cor sembla un mort colgat dins una tomba.
¿Fins quan ha de ser que em romangui
l'esperit en aquest marasme?
Cap on sigui que giro l'ull i pertot on miro
veig de la meva vida aquí les negres runes,
aquí on he passat tants anys
i he devastat i he fet destrossa."

Uns nous indrets, no els trobaràs,
no trobaràs, no, unes altres mars.
La ciutat, on tu vagis anirà. Pels mateixos
carrers faràs un tomb. I en els mateixos barris
t'envelliràs, i en aquestes mateixes
cases et sortiran els cabells blancs.
Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs.
Cap a uns altres llocs, no ho esperis,
no hi ha vaixell per tu, no hi ha camí.
Tal com has devastat aquí la teva vida,
aquí, en aquest racó petit,
és en tota la terra que n'has fet la destrossa.

(Kavafis, en traducció de Carles Riba)

4 comentaris:

claudio ha dit...

¡Qué diferentes las dos versiones!
Aparte de las diferencias métricas, la catalana me parece aún más desolada, como si ya no quedara fuerza ni en la autocondena.

Por otro lado, acerca de Estambul y Churchill, que han salido ultimamente por aquí, leí no hace mucho que se negó toda su vida a dejar de usar Constantinopla.
Igual podría ser una condición de entrada en la UE (:-D)

lola ha dit...

Sí, seamos nominalistas, al menos. Ayer v´nían en El país unas estadísticas comparativas, y a veinte años, la progresión de crecimiento de población en Turquía, comparada con Alemania, Francia..., era apabullante. Y el guía de mi viaje del año pasado a la Capadocia nos dijo que en unos pocos años se había invertido completamente la tendencia de los turcos: de ser mayoritario el anhelo de entrar en la UE se había pasado a un rechazo espectacular.
Sin embargo, Turquía me parece clave en el puzzle internacional.

Quim Tubert ha dit...

felicitats pel blog, és la primera vagada que hi entro i no serà l'última

lola ha dit...

Doncs benvingut, Quim. Ja porto bastants anys de blog i de veritat que fa molta il.lusió que et llegeixin i et comentin.