En homenatge
El meu pare em va vacunar, des de ben petita, contra diverses malalties greus. Aquests dies hi penso, i vull esmentar-ne algunes:
- Pacifisme.- M'explicava, el meu pare, com abans i durant la segona guerra mundial se succeïen a les capitals d'Europa manifestacions pacifistes que no tenien res d'innocent, res de bondadós. Abans d'ahir, em van convocar a una concentració amb el lema "Aturem el genocidi", en contra d'Israel. Avui en veig les imatges a LV, veig com algunes restes de la nostra progressia fan de catifa i d'altaveu a uns quants musulmans que resen cara a La Meca. Qui és Hamàs?Recomano la lectura de l'article de F.M Álvaro a LV, d'ahir. I recomano de recuperar les paraules d'Obama en la seva visita a Israel. Amb el recurs sempre agraït de "posa't al seu lloc", Obama ve a dir, potser amb estudiada espontaneïtat, que si les seves filles dormissin cada dia sota l'amenaça de ser atacades, ell reaccionaria legítimament per tal de foragitar el perill de què morin massacrades. Obama és llest, i sap que un bon governant ha de fer una mica de pare. ¿Ho saben els alegres i bons ciutadans, electors a les nostres contrades, que en elegir el futur President de la nació, s'elegeix també algú que tindrà a les seves mans la capacitat d'acció i reacció militar? N'assumeixen aquesta responsabilitat, quan depositen el seu vot a l'urna corresponent? Aquesta és una de les ignomínies principals del nostre ZPresident, la de fer veure que és pacifista. Sempre recordaré els alts càrrecs del Ministeri de Cultura que varen dimitir, amb un atac de dignitat i bondat bastant còmic, alhora que força interessat, quan la implicació de Felipe González a la primera Guerra del Golf. Deixant de banda la hipocresia, el gest em sembla ben significatiu d'un tarannà babau molt extès: "Oh, però no es tractava d'inaugurar exposicions i d'assistir als Premis Goya?" I doncs, què és això de l'Estat?
Demà, una altra vacuna: Israel
dimarts, de desembre 30, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
No puc parar de riure, senyora Lola! "Posa't en el seu lloc!" hahaha!! Li desitjo un bon any reclosa entre murs de ciment armat de vuit metres d'alçada, desitjo també que rebi de matinada un o dos bulldozers per a que ensorrin casa seva, desitjo pels seus fills simulacres d'afusellament i pallisses coercitives i per les seves filles, un part difícil entre soldats israelians en qualsevol checkpoint bloquejat. Desitjo que li treguin el pa de la boca i l'aigua dels seus pous. I no se li acudeixi respondre a tanta humiliació, no li consentirem. Quines idees passades de volta, no, fer-se terrorista!
Tenim suficient armament pesat (també tenim joguines nuclears, com els iranians!) per fotre enlaire qualsevol aspiració seva d'allunyar-se de fanatismes.
El cinisme de vosté i d'alguns altres com vosté em repugna. Vostés, els reaccionaris, i els altres inútils, els progres, veuen el món com el seu particular taulell d'escacs. Els progres desitjen que Cuba i Veneçuela siguin una presó per als cubans i pels veneçolans, i vostès, els reaccionaris desitjen una presó pels palestins. Són cares de la mateixa moneda, i no ho saben, hahaha!! Tan llestos i cultes i tot plegat, i no ho saben!! I tot per conservar la seva avorrida vida petitburgesa de les afores de Barcelona. A vostés se'ls hi enfot la població civil, vostés només tenen interessos estratégics, i tenen la barra d'escriure el que escriuren sense que els hi tremoli el pols, com si estiguessin emprenyats. Vostés!
Bah.
Un atac de ràbia, Subal? Bé, és una cosa que puc entendre. L'avorrida vida petitburgesa a vegades pateix de fogots.
De tota manera, un altre dia bombardegi un altre blog, si us plau.
Ah, no, no... voto per que l'amic Súbal es limiti a bombardejar el seu, Lola.
Eh, eh. Certament, quan ja el tenia editat, he pensat que era lleig, això d'enviar-lo cap a un altre blog. Però aquesta retòrica amb els meus fills..., ja ho sé que és pura retòrica per part d'en Subal, però, "lagarto, lagarto".
En fi, soms passionals llavors som.
Publica un comentari a l'entrada