We, the people
Segons enquestes a peu d'urna (veure post i comentaris a El café de Ocata) un 96% de la població negra que ha votat, ho ha fet per Obama. M'agradaria saber el tant per cent de població negra que ha votat per primera vegada a la seva vida. He tendit sempre a creure que les dificultats per tirar endavant i per integrar-se dels negres a USA tenen un fort compenent moral (de desmoralització, en sentit orteguià traient punta semàntica a Nietzsche) i, de rebot, psicològic, que ens remet a la seva història terrible. Diu Hannah Arendt:
Con el paso del tiempo, al afluir una ola migratoria tras otra al país, fue cada vez más evidente incluso que los negros -a los que entretanto se había liberado y habían nacido y crecido en el país- eran los únicos a los que no se referían las palabras de Bancroft [George Bancroft, "The history of the United States", 1966] : "La acogida por parte de la colectividad fue de una cordialidad nunca vista".
Continuo amb cites:
- La esclavitud concentrada en un solo punto del globo, atacada por el cristianismo como injusta, por la economía política como funesta; la esclavitud, en medio de la libertad democrática y de las luces de nuestra época, no es, en absoluto, una institución que pueda durar. Terminará, por obra del esclavo o por obra del amo. En ambos casos hay que esperar grandes desgracias. (Tocqueville, 1835-40)
La desgracia més gran era una guerra entre races, que acabaria eliminant la raça negra, horror que Tocqueville no descartava en absolut.
- Está escrito con la mayor seguridad en el libro del destino que esta gente será libre, pero no es menos cierto que estas dos razas igualmente libres no podrán vivir en el mismo Estado. (Jefferson, a les seves Memòries)
- ...cuando le visitó (a Lincoln, en 1862) un grupo de delegados de color intentó convencerles de fundar una colonia en América central. (Richard Hofstadter, "The American Political Tradition", 1948)
Esperem, desitgem, que el fenomen Obama assoleixi que, per fi, els negres puguin sentir-se part de ple dret del consensus universalis que dóna lloc a la nació americana. No hay nada en la Constitución o en la declaración de intenciones de sus autores que hubiera podido interpretarse como una inclusión de la población esclava en el acuerdo original, recordava Arendt, als anys 60. Almenys ara, ara mateix, ja es pot dir que l'acolliment per part de la col.lectivitat ha estat prou cordial.
dijous, de novembre 06, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
On, com més gran sigui la il·lusió, més gran serà el desencís. A no ser, és clar, que algú converteixi al senador Obama, Déu no ho vulgui, en un màrtir.
Aquest repte del "We, the people" és la utopia política més noble que conec.
Per això em van defraudar tant les primeres paraules del projecte de Constitució europea: "Sa Majestat el rei dels belgues..."
Dersu, considerem que aquest màrtir ja el tenen en la persona de Luther King (no sembla que els eixorivís gaire, per cert). Ara, són -és un dir, esclar; sobretot és un mirar i admirar: són ben guapos els Obama- a la Casa Blanca, doncs au. Em refereixo a aquesta rèmora que, amb tota la raó històrica del món, porta a una posició victimista i fora del sistema, sense futur, a uns quants, -en aquest cas, però en podríem trobar de més propers-, afroamericans (no em plau la paraula; precisament, americans i punt).
Una anècdota d'aquelles il.lustratives: Una noieta és recriminada per un policia pel seu mal comportament al metro de NY; s'hi torna amb histèria i acusa el policia d'anar a per ella perquè és negra. El policia al.lucina mones perquè ell també ho és, de negre!
Gregorio, sense deixar el rerefons de l'Àfrica negra, el rei belga posa els pèls de punta.
Per cert, què pesats tenim els paleoprogres europeus, i encara diria menys, espanyols, i encara... catalans, i encara menys... aquí mateix, ara, m'acabo de picar amb una amiga per telefon. No arriba la sang al riu, però; ho fem de tant en tant i ens quedem ben amples, cremem calories.
Lola
Ah, els paleoprogres! Me'ls imagino, però, amb una secreta decepció: Obama no pretén dirigir les masses a l'assalt de la Casa Blanca, sinó que vol habitar-la temporalment. Fins i tot amb consellers republicans. I ja li ha promès a un "colono" israelí que el rebrà immediatament.
En qualsevol cas: és ven curiós aquest espectacle de demanda de fe política. Europa necessita treure el reclinatori.
"Els vuit anys foscos" de Bush, diuen, estrafent la veu, com si parlessin de l'Edat Mitjana (que tampoc era pas fosca, per cert), obviant que fa quatre anys Bush va guanyar ben clarament.
"La superació de l'era Reagan", sense comptar o descomptar l'Administració Clinton... En fi.
Què plastes!
Cal prendre's les coses amb filosofia:
El eterno retorno de lo memo
En dues paraules, Gregorio:
Im pressionant.
Publica un comentari a l'entrada