El trio de Les Ozores

Són còmics, a aquestes alçades; una comicitat de pel.lícula de "Cine de barrio". No obstant això, pontifiquen sense treva cada vegada que he de menester el cotxe per anar a Barcelona. Cada vegada, pam, el trio presentat per la folcklòrica Nierga. Carrillo, Portabella, Herrero de Miñón. Certament, puc canviar d'emissora o apagar la ràdio o posar un CD. Però, ahir els vaig sentir una estona. La niña Nierga (Que lo diga la niña) va incitar-los a parlar de la darrera notícia important que havia saltat a la palestra: el comunicat d'Al Qaeda contra Obama. Gran escàndol. La niña estava esborronada. Un disgust. Contra O-ba-ma! La venerable experiència de Carrillo hi posa, però, el toc tranquil.litzador: no és res que ens hagi de venir de nou, era d'esperar, no hi ha sorpresa. Pren la paraula Portabella i, del que diu, se'n desprèn que aquests nois islamistes estan furiosos per culpa del desastre de Bush. No m'ho invento. Ho diu sense anomenar Bush directament, però sí que parla de la recent i desastrosa política americana que ha convertit (!) l'Orient Mitjà en un polvorí. Tots coincideixen que a Obama li costarà molt d'esmenar Bush, no ho podrà pas fer d'un dia per l'altre, una direcció tan devastadora requereix d'un viratge lent i sosegat. S'entén que, a poc a poc, l'Orient Mitjà tornarà a ser l'oasi que sempre havia sigut, i la ràbia del terrorisme islàmic anirà apaivagant-se en no trobar motiu. No saben, no diuen, no pronostiquen (són còmics prudents) si, amb els anys, Obama i els d'Al Qaeda acabaran prenent unes copes junts a la Casa Blanca. O a Les Ozores. S'acaba la pel.lícula perquè apago la ràdio.

Llegeixo a can Barcepundit i a can Nihil Obstat la valoració del President Bush feta per un mitjà de comunicació d'ideologia d'esquerres. No és pas de les nostres contrades. No hi trobo cap "mantra". També em sembla significatiu que la primera pista Txeroqui vingués dels USA. Queda clar que s'han posat les piles i ho controlen tot, tot el que poden, i fan ben fet. Aznar, en un article recent, una lloa a Bush i, esclar, a si mateix, li posava la medalla a Bush i a la seva política "preventiva" contraterrorista per haver evitat un segon 11S (o similar). Confesso que, a vegades, he tingut la temptació de jugar amb la idea d'una gamberrada a lo grande per part dels nois de Bin Laden, sense solució de continuïtat, a tot estirar alguna rèplica de més baixa intensitat; sotregades, al capdavall, assumibles per les nostres societats i a la llarga ventilables amb solucions exclusivament policials. Però, en veure com està la qüestió a Afghanistan i Paquistan i a les seves muntanyes de ningú, la pirateria prop de Somàlia, la proliferació de cèl.lules islamistes, encriptades als ghetos d'immigrants a les nostres ciutats, amb males intencions (atemptats frustrats com qui diu cinc minuts abans), tinc la impressió que, efectivament, la batalla per la llibertat, més que no pas la llibertat a seques, serà durable. I no pas exclusiva de les forces d'ordre públic i dels serveis secrets. El Cap de Gabinet d'Obama a la Casa Blanca, Rambo Emmanuel, anava dient que li semblava perfecte de fer caure Sadam, encara que no tingués armes de destrucció massiva. És el que diuen els d'Ozores: el viratge serà lent, molt lent.