dijous, de desembre 06, 2007

Pisa i Prisa

Comento algunes cosetes tretes del llarg seguiment que feia El país d'ahir de l'informe PISA. Tal com ho anava llegint, ho anava pensant, i ara ho vaig transcrivint i escrivint:

-Y aunque es cierto que los informes PISA aseguran que el contexto socioeconómico del alumno es lo que más condiciona sus resultados, también se ha demostrado que los mejores sistemas educativos consiguen atenuar esos factores y elevar la media, como Taiwan.
No conec Taiwan. Conec Barcelona: els instituts de batxillerat extingits amb la LOGSE permetien que força alumnes de contextos desfavorables arribessin amb èxit a la Universitat. Els IES actuals, no, perquè, precisament, el context desfavorable garanteix uns centres purament assistencials (i encara gràcies).

- En España, con un 35% de alumnos inscrito en centros privados (la media de la OCDE es del 16%), sus alumnos han obtenido en ciencias, de media, 38 puntos más que los de la pública. Los expertos han señalado que esto se debe exclusivamente a las características socioeconómicas de las familias.
Serveix el mateix comentari d'abans, amb algun renec afegit. En tot cas, la meva experiència com a correctora a les proves de selectivitat, m'indica: quan hi havia instituts de batxillerat, ben poques escoles privades assolien l'alt nivell dels instituts públics (inclosos els de barriades socioeconòmicament desfavorables), on hi solia haver els millors professors; professors que havien aconseguit de ser-ho gràcies a unes oposicions (també vaig fer de membre de tribunal d'oposició) força netes i on s'avaluaven els coneixements de l'especialitat que després s'havia d'impartir i per a la qual s'havien convocat les oposicions.

-"Lenta pero consistentemente el horario y el calendario escolar se acortan", diu un sociòleg.
Fals. En la meva època d'estudiant i de professora jove, els cursos s'acabaven el maig i no començaven fins l'octubre ben entrat.

-El nivel excelente de ciencias está vacío. El sistema educativo español es de los más justos del mundo, lo que quiere decir que las diferencias de resultados entre los mejores y los peores alumnos no son muy altas. El problema es que apenas tierne alumnos en el nivel más alto.
Curiosa concepció de "justícia", que impregna tot l'embolcall ideològic logsià. Una anècdota: una de les vegades que vaig corregir proves de selectivitat, vaig haver de posar, a tots els alumnes d'una escola de monges, la mateixa nota, un 5 pelat. La professora de filosofia, els havia fet aprendre uns esquemes, un per a cada autor, i els alumnes repetien, fil per randa, allò après. Vaig pensar que, ben segur, havien acabat el programa, i l'havien acabat ben bé dues vegades, com a mínim. Llavors, no podia imaginar que la fòrmula de les mongetes es convertiria en llei.




28 comentaris:

Anònim ha dit...

No tan sols es una concepcio de justicia molt curiosa, sino que es contradiu completament amb el "problema de no tenir estudiants de nivell mes alt." En que quedem? Que esperen, que tothom estigui per damunt de la mitja?

lola ha dit...

Bé, a hores d'ara, tothom està per sota de la mitja.

Lola

Joseph T. ha dit...

Hi ha tan a dir que faria falta un llibre.
Primer està la conclusió del expertos respecte dels resultats en l'àmbit científic. Com totes les conclusions que treuen avui en dia tots els "expertos": una mentira piadosa per a la seua ideologia.
Desprès està el concepte de justìcia. Jo cada vegada que veig comentaris com aquests em quedo bocabadat. Però efectivament hi ha gent -sobre tot a l'àmbit educatiu- que pensa així. Fa por imaginar que estaran en la feina d'ofegar als Einsteins i als Newtons, als Charlis Parker i als Mozarts, als Dostoyevskis i als Faulkners, als Lorques i als Claudios Rodriguez... per tal d'assolir un sistema més "just". Em ve al cap, deprés de llegir l'últim post de don Gregorio, que aquest concepte de justícia deu molt a la voluntad de defensar a les criatures de la frustració. En la mesura en que la desigualtat en capacitats frustra és dolenta.

Jordi ha dit...

Jo també penso que faria falta un llibre, però de fet alguns ja esten escrits i els que ho haurien de llegir no ho fan...comparteixo el teu punt de vista i fins i tot algunes vivències ( a mi m’ha passat el mateix corregint en un examen de selectivitat) Jo he format part d’aquests instituts dels que parles primer com a alumne i després, els meus primers anys, com a professor. La manera com s’han deixat ensorrar és criminal i em sembla que deliberada. Fa vint, trenta anys era una necessitat de primer ordre la formació del que podríem dir quadres mitjans, després ja no era tan important i va començar l’època dels experiments i encara hi som

lola ha dit...

Sovint passa Joseph t. que els alumnes bons, per no parlar dels excel.lents, es troben arraconats, avorrits i fastigueixats, o bé opten per a fer-se passar per dolents. M'ho comentava la tutora del meu fill, l'altre dia, en relació a un curs de l'any passat, on només hi havia un bon alumne, un bon alumne amargat per la resta de companys.

M'alegra, Jordi, que comparteixis el que dic. Perquè, és tan fort el que s'ha fet en aquest àmbit, que la gent que no ho viu directament, no s'ho acaba de creure. A can Luri han penjat un link a una entrevista a l'autor d'un llibre, "La educación destruida", que no he llegit però que promet.
Em va agradar força el del Toni Sala. Un llibre honest perquè ofereix allò que promet "Una petita crònica", senzilla però punyent, i plena de sensatesa i, doncs esclar, de desencís.

Lola

claudio ha dit...

Ese concepto de justicia parece venir de alguien que haya leído 'El malogrado' y haya llegado a la conclusión de que la función de los liceos musicales es impedir la aparición de otro Glenn Gould.
¡Gobiernan los Salieris! (el de 'Amadeus' claro: ya quisieran acercarse al auténtico)

lola ha dit...

Magnífica novela, Claudio, y muy oportuno traerla a colación. La he leído en castellano, en excelente traducción de M. Sáenz.
Los malogrados, los bachilleres de ahora, sí.
Gobierno de Salieris... Me gusta.

Hoy venía en "El país" una entrevista con la ministra del ramo: sin perder la compostura, radienta y sonriente. No pasa nada, vamos a mejor, la botella medio llena... Y ni una sola idea, un inicio de reflexión, ya no autocrítica, algo, no sé... Nada. Y no parece de los más torpes del gobierno. Será de los más cínicos, pues.

Lola

Júlia ha dit...

El tema és molt ampli, però sobre l'excel·lència dels antics instituts de batxillerat, -encara que admeto que hi pot haver molts factors-, penso que en els nivells socials més modestos hi havia una selecció prèvia molt important mentre que als privats, com passa ara, de forma més general, s'intentava colar més gent, ja que la família més arregladeta volia que 'tots' els seus estudiessin. De tota manera el problema és complex i farà encara vessar molta tinta, un factor negatiu han estat els canvis de plans, provatures i ideòlegs diversos que han experimentat des del poder que tenien amb l'educació. Estic totalment d'acord amb això que els ben dotats s'avorreixen i amarguen i que s'han de defensar, amb coses com ara ser molt bons en esport. No està massa ben vist ser bon estudiant, encara que això passa des de fa molts anys, 'l'empollon' i l'empollona, el set-ciències, ha estat molt mal mirat per la resta, a no sé que tingués un gran carisma.

Júlia ha dit...

Curiós, efectivament, aquest concepte de justícia, basat en lloar la mediocritat. Hi ha una gran por dels millors en tots els camps. Així ens va.

lola ha dit...

Hola Júlia,
Efectivament, la qüestió és ben complexa, però, com en totes les qüestions, hi ha alguns elements molt clars, i em sembla que acostumen a ser els essencials.

Patirem, com dius tu sovint.

Lola

Anònim ha dit...

He decidido abrir nuevo blog después de un año completo sin escribir apenas nada valioso y cuantioso. Si deseas pasarte entre mis letras para pasar un rato agradable aquí tienes la dirección, no te arrepentirás: http://ladrondeversos.blogspot.com/
Aprovecho para felicitarte las navidades y un prospero año nuevo. Cuídate mucho y sé feliz. Qué los reyes magos te traigan mucha creatividad para éste largo año que se avecina. Muakss.

claudio ha dit...

En recuerdo de los buenos momentos del 2007, lo mejor para el 2008

lola ha dit...

Un abrazo, Claudio

Lola

Anònim ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my site, it is about the CresceNet, I hope you enjoy. The address is http://www.provedorcrescenet.com . A hug.

Ferran Caballero ha dit...

Hola?

lola ha dit...

Hola macu! Et vaig llegint. Vaig voltant per aquí, però a petites dosis, en procés de desintoxicació.

Lola

Anònim ha dit...

Lola, espero que el silenci no sigui per res greu. Trobo a faltar els teus comentaris periòdics.

Ferran Caballero ha dit...

Miss you...

lola ha dit...

Hola Teresa: No em passa res de massa greu, només que vaig a arribar a un punt d'ignició, després de tants anys de blog. Em prendré unes vacances llargues i terapèutiques. És bo de constatar que no cal estar amorrada a l'ordinador hores i hores.

Ferrancab, et segueixo i m'hi diverteixo.

Gràcies a tots dos.

Anònim ha dit...

Doncs bones vacances, noia! I tens raó, són terapèutiques. T'ho dic per experiència de gairebé tres anys de vacances blogueres (tot i que confesso haver estat amorrada a l'ordinador fins fa 5 mesos per altres raons).
Que vagi molt bé!

Teresa

Felipe Sérvulo ha dit...

Hace tiempo que no venía a verte.
Enhorabona!. Sempre tan encertada en els teus comentaris.
Besos y abrazos.

lola ha dit...

Hola Felipe. Qué ilusión de verte por aquí.
Tengo el blog dormido o durmiendo (no sé, pero no es lo mismo, como no lo es "jodido" o "jodiendo", como dijo Cela). Necesitaba unas larga vacaciones.
Voy recibiendo encantada vuestra información, en cuanto pueda vendré a compartir tertulia.
Abrazos.
Lola

Jesús Cardona ha dit...

he rebut notícies teves al blog de J.P. Quiñonero. va tot bé?

lola ha dit...

Hola guapo. Estic bé, però descansant de blog, que m'absorvia massa. Tu ja hi eres quan jo vaig començar, i et segueixo des d'aleshores. Han tornat la Teresa i el Carles, ja ho saps. Tot plegat és un addicció força interessant, però cal no passar-se en la dosi.
¡Que no decaiga!

Lola

Anònim ha dit...

I aixo, quan penses tornar?

lola ha dit...

Doncs això...Que no ho sé; si torno o no. A vegades sembla que en tinc ganes i, després, em despisto.
Et llegeixo, Roc. Gràcies per l'interés.

Lola

Anònim ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Dieta, I hope you enjoy. The address is http://dieta-brasil.blogspot.com. A hug.

Felipe Sérvulo ha dit...

A poc a poc, però vas fent.
Una abraçada.
Felipe