divendres, de maig 16, 2008

Una tarda al circ, en famílies


Amb una invitació que pertany a un col.lectiu (jo complia ordres), m'endinso, sola i intrèpida, a les entranyes del Palau de la Generalitat. Convocada per un dels múltiples departaments governamentals que vetllen pel nostre benestar i, àdhuc, per la nostra felicitat, s'hi porta a terme una conferència d'una sociòloga de gènere italiana (o quelcom semblant), la qual llegeix evidències, llança consignes ideològiques i lloa Espanya en detriment d' Itàlia. Es veu que, en qüestions de gènere, Espanya és la punta de llança d'Europa, mentre que Itàlia és a la cua (punta de llança i cua són metàfores. ambdues, per afilar-ne la punta, i acabar amb la cua entre cames; metàfores ambdues, a la vegada, que... etcètera). No hi podia faltar l' al.lusió a l'espanyola embarassada passant revista a la tropa. I, doncs, no hi falta. La fòrmula, qui detenta la violència legítima i neccessària que correspon a tot Estat, per referir-se a l'exèrcit de la dona embarassada, em commou.

De la presentació de la conferenciant se n'ocupa una alt càrrec (una alta càrrega, potser...) d'un dels múltiples departaments que detenten la viol`... No. Ara m'he embolicat. Bé, ja s'entén. Entre un reguitzell de tòpics farcits d'ideologia de gènere, deixa anar un exemple, si voleu trivial, però precisament per se-ho, de trivial, molt més important que no sembla; perquè cal recuperar el gust per la trivialitat, el gust pel joc, pel jugar per jugar (literal, més o menys; i lògic, tot s'ha de dir, perquè ja és sabut que cerquen la nostra felicitat). L'exemple: La Generalitat repartirà, per places i mercats, fires i envelats, de tots els pobles i ciutats... un joc de cartes, marca de la casa. Què hem de jugar al mus, ara? No. He dit marca de la casa, i a Catalunya juguem a les famílies. Recordeu el famós joc de cartes de les famílies de races diverses, que, per cert, tant l'hi agradava, al meu fill, quan tenia quatre anys? Doncs això mateix, però amb el patró de famílies diverses que genera, sortosament, la nostra societat oberta, justa i democràtica. I plural. No sé si hi inclouen ja -o cal esperar una mica- les famílies polígames. Friso per aconseguir un dels esmentats jocs, els quals, ben segur, que són cridats a passar a la història. Dintre d'algun segle, al Mercat de Sant Antoni, és a dir, Catalunya tota llavors, es vendran a preu d'or. Així jugaven aquells qui eren els nostres avis, extingits per no saber ben bé, amb tant de guirigall familiar, qui havien de ser els seus néts.

Per acabar, un piscolabis. Força bo, tot s'ha de dir; també s'ha de dir que jo m'ho menjo tot, si em deixen. I s'ha de dir que, al meu costat, hi havia dos models familiars (un de monoparental amb nena adoptada i un altre de mare-pare-tres fills) que aprofitaven l'avinentesa per arribar a casa ja sopats. Sobretot els nens, que sopin... Així que vam jugar, amb aquella alegria, a veure qui endrapa més pinxos de truita de patates. Jo vaig perdre, evidentment. Hi reconec, però, una bona manera de contribuir a la necessària, im-pres-cin-di-ble, conciliació de la vida laboral, social i familiar, sense perdre de vista el gaudi, trivial però important, de jugar en família a les famílies.

16 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Un plaer, retrobar-te.
Solament la ironia pot salvar-nos del cinisme de la realitat.

lola ha dit...

Hola guapo. T'he anat seguint; també un plaer.

Lola

Jesús Cardona ha dit...

és tan cert que no ho sembla! Ara he pensat en entrar a "paraules" a veure què feia la Lola i, guaita, casualitats de la vida, avui has tornat a escriure! Felicitats i gràcies!

lola ha dit...

Gràcies a tu, company. És divertit escriure.

Lola

rmf ha dit...

ja sabia que no ens podies deixar, encara que només fos perquè és divertit, per jugar, com diria aquella.

lola ha dit...

Doncs, a jugar, Ramon. Millor aquí que al casino.

Lola

pere ha dit...

Quina alegria, lola, retrobar-te ara que ja s'ha plantat la primavera i tot reviu. I trobar-te joganera i en família :-)
Per cert, no sé com tenim les estadístiques España-Itàlia sobre el tema.
Un afegit: has vist que els de l'IEC tenen llargues sessions per veure com inclouen el concepte gai al matrimoni? Ai, ai, ai..., que complicat!
I ara una de divertida, mirant el partit del Barça -sóc irreductible-, un comentarista "ieista" ha deixat anar referint-se als jugadors i la temporada: "massa gais en aquest equip". Protesta segura.
Res, repeteixo el plaer de tornar-te a llegir.

Felipe Sérvulo ha dit...

Sempre és un plaer retrobar-te.
Abraçades.

lola ha dit...

Pere, Felipe, és que som una gran família -i divertida- els bloggers. Em fan il.lusió els vostres comentaris.

Lola

dErsu_ ha dit...

De les vostres paraules m'ha semblat entendre que vau prestar atenció a la conferenciant. I és que en ja sou d'estranyes, les dones, ja... ai, perdó.

lola ha dit...

Estimat Dersu, potser agent del Mossad, magnífic el seu darrer post.

Lola

Júlia ha dit...

Ep, m'alegro de 'veure't', espero que no tornis a hibernar!!!

lola ha dit...

Hola Júlia. A veure que dóna de si el retorn.

Lola

Teresa Amat ha dit...

Ei!!!
Jo també passava de tant en tant, a veure què, i he trigat uns dies a retrobar-te. Bentornada!

lola ha dit...

Hola Teresa, anirem fent.
Vaig veient que tu també t'ho prens amb calma. Però, va bé tenir una finestra oberta per quan es té -irreprimibles- ganes d'escriure.

Lola

Teresa Amat ha dit...

Tens raó. Però és més aviat que em falta calma per fer-ho sense tanta calma. Ja ho veurem...