dijous, de novembre 22, 2007

Mas o el Dret d'Anar Decidint


Torno de la ciutat en cotxe, tot escoltant la ràdio. Escolto poc la ràdio; només quan vaig en cotxe, de fet. M'agrada un programa (només un) de la Ser, perquè m'agrada la veu del conductor, del qual sé que es diu Manel, perquè els col.laboradors habituals (Puigverd, Àlvaro, Pérez Oliva...) així l'anomenen. El programa es un resum de notícies comentades. Ahir, en Manel (no en sé el cognom) entrevistava l'Artur Mas. Dret a decidir. En Manel, esclar, burxava: com? què? quan?

-Què? Tot allò que uneixi els catalans, de moment (aquest, de moment és crucial). Res (la independència, per exemple) que pugui, per ara (!), enfrontar-los. És a dir: encara sumem; l'educació dels catalans és sota mínims, però encara sumem. Mas posa exemples, posa el dit a les llagues. Decidir sobre tot allò que és un desastre: infraestructures, impostos, educació (faig un bot que, tenint en compte que sóc a l'autopista, podria haver estat mortal). Caldria, davant del desastre educatiu que acaba de saltar a la palestra... què dic, caldria? S'imposa, el dret a decidir!!! Es veu, la lògica, oi? Es van presentant, sectorialment, les diferents tortures a què la ciutadania és sotmesa, i es proposa com a solució brillant, eficaç, contrastada, ràpida, lluent, formosa, graciosa... la necessitat, llavors, el dret a DECIDIR. Així passem al

-Com? Té la barra, en Mas té la immensa barra (i no faig ironia, ara), d'extrendre's en el tema educatiu. Davant del desastre, cal poder decidir i confeccionar una Llei d'Educació Catalana. És evident, oi? Per què la culpa la té Madrid, oi? Per què el desastre rau en la Llei Orgànica de Madrid, oi? I una merd. I una merda, Mas. La Llei de Madrid, la LOGSE, es va fer als despatxos de l'administració i de les universitats nostrats. Des d'aquí es va vendre, el producte, el monstre, amb usos propagandístics de tall totalitari, amb cinisme del Gran Timonell Pujol inclós (el vaig veure en una entrevista a altes hores de la nit, fotent-se'n clarament de les noves idees pedagògiques, en plena venda del producte, del monstre; que no surti, ara, dient que es va equivocar; si algú sabia quin pa s'hi donava, era ell, l'exalumne de l'escola alemanya, allà on el Petit Timonell Montilla porta, ara, els fills). Però, llavors érem capdavanters, peoners, de la Revolució Pedagògica que havia de salvar les obsoletes i tardofranquistes escoles d'Espanya; Catalunya era gran i érem els millors, i encara podíem regenerar Espanya sencera. Sortosament per a ells, a molts llocs d'Espny, sencera, no ens van prendre gaire en serio. Va ser aquí, a Catalunya, on vam implantar el monstre a la manera taliban, talment els talibans van redecorar la muntanya budista, a base de dinamita. Com? Com, Mas? Bé, doncs, aquí xocarem amb la Constitució i amb una Llei Orgànica (la LOGSE, és digui com es digui, ara) espanyola (!). I com xocarem, Mas? No contesta.

De tot plegat es dedueix que hem d'anar xocant, d'ací i d'allà, com adolescents als autos de xoc, en ple botellón de fireta. És a dir una mort lenta, a base de morats i contusions constants, i alguna trencadissa. Francament, prefereixo la coherència d'Ibarretxe. El seu pla, -llegiu-lo, fins i tot és agradable de llegir i divertit de comparar amb l'Estatut- és un model de concisió i de concreció, un model literari i jurídic: l'Estat lliure associat. I, així, ara, entrem en el

-Quan? Bé, en tractar-se d'un dret a anar decidint, doncs, en bona lògica, anirem fent. Anirem fent la punyeta, i la puta i la ramoneta, també.

15 comentaris:

Jordi ha dit...

Comparteixo la teva indignació, una mica a desgrat perque no se si val la pena indignar-se per un tipus de la mena de Mas

lola ha dit...

Jo, Jordi, els hi tinc dit, als de casa: quan notin que no m'indigno, que em portin a urgències. La cosa educativa és una font inesgotable d'indignació, un "chute" de vitalitat, doncs. Paradoxal, sí.

Hi ha un poema preciós de Dylan Tomas dedicat a son pare moriibund: més o menys, diu, "Enrabiat', enrabia't". "Rage, rage, again", em sembla que diu a l'original, però no sé anglès.

Lola

Anònim ha dit...

Ahir vespre, en una reunió amb persones "d'àmbits diversos", que es diu, va sorgir, inevitable, la qüestió de l'estat de la cosa educativa. A les reticències (per dir-ho suau) que una altra persona i jo objectàvem a la Logse i a les lleis d'educació diverses que es fan i es desfan per desfer-nos les generacions successives, una experta en educació, de la lleva dels madurets, professora funcionària que fa anys que està en un EAP (equip d'assessorament psicopedagògic) i altres "serveis educatius", alliberada de tasca docent directa, etc., ens va espetar que "la Logse era el millor que s'havia fet mai i que l'únic que ha passat és que els mestres i professors no l'entenen perquè és complicada d'entendre però que és molt positiva". Textualment i convençudament fins a la medul·la, ella.
No vull fer-te indignar més del compte, diguem que és per xutar-te més vitalitat, encara.

dErsu_ ha dit...

Ah, senyoreta Lola, quines coses de fer... a un polític mai se l'ha d'escoltar (a no ser que es digui Clos de cognom), només observar-lo quan té alguna responsabilitat. I ja que parleu de la cosa educativa, ara que començo a interesar-me pel tema, només una cosa tenim clara, res d'escola pública. De moment tenim quatre candidates.

lola ha dit...

Balsàmic Dersu, serenor oriental... L'esperava.

Quan llegeixo senyoreta, recordo una novel.la que vaig llegir de molt joveneta (em feien llegir totes les que sortien en català, i era d'una col.lecció que es deia El balancí), "Senyoreta Corsolitari", de Nathanel West. Només recordo qye era trista i que tractava d'un programa nocturn de ràdio, per on es comunicava la senyoreta Corsolitari. Ara ho faria per Internet.
Precupeu-vos, preocupeu-vos de què la petita A. tingui una bona escola, privada, esclar. Però, alerta, que també n'hi ha (la majoria) de ben galdoses.

Lola

lola ha dit...

Teresa, de personatges així, en deien "comissaris polítics". I són enervants, sí. T'ha dit una gran veritat, però: "La Logse és complicada d'entendre"; diria que és impossible d'entendre.
Un dia caldria pensar per què el nostre país s'entusiasma amb brots ideologico-psicòtics de la pitjor espècie.

Lola

Anònim ha dit...

Sí, ja ho crec que deu ser complicada d'entendre, però el més preciós és que ella es cconsidera de les poques ments privilegiades que l'entén, sense entendre, alhora, que dient això tracta d'imbècils tots els del ram. I d'haver-n'hi n'hi ha, esclar (molts dels del ram, com saps més bé que jo, també creuen a ulls clucs que la Logse es bona, malgrat el que diu aquesta senyora), però sortosament també m'hi ha que no ho són.
Bé, és allò que on no n'hi ha no en pot rajar, tot i que ella es considera una gran especialista en pedagogia i psicologia. Per arrencar a córrer!

dErsu_ ha dit...

Oh, el Balancí... si encara belluga, crec. Tot i que fa temps que vaig decidir no comprar res editat a can 62, doncs gasten un paper... a més, jo més aviat recordo a la senyoreta Else, de can Vallcorba.

Bé, potser vós que sou del ram em podreu ajudar a evitar que faci un paperot ben galdós. Si m'ho permeteu, us puc enviar un mail amb el nom de les primeres candidates, que pensava visitar en breu, per si de cas en teniu opinió sobre elles.

lola ha dit...

"Piernas, ¿para qué os quiero?", Teresa. I sí, molts col.legues van aplaudir la Logse, i molts encara l'aplaudeixen.

Dersu, no sóc entesa en escoles barcelonines, però pots trametre'm un correu quan vulguis, i tant. D'algunes, en tinc referències.

Lola

Gregorio Luri ha dit...

Vet aquí que a un país molt llunyà es va fer un codi de circulació preciós. Era tan intel·ligent, bufó i benintencionat que feia goig veure'l. Es va posar en funcionament amb totes els esperances de la gent entesa, però contra tot pronòstic van augmentar de manera considerable els accidents de tota mena, fonamentalment els mortals.
Reunits els que tenien capacitat per a avaluar el codi de circulació van concloure, després d'estudiar minuciosament els fets, que tota la culpa era dels conductors, per no saber estar a l'alçada de les seves lleis.

lola ha dit...

Sembla allò de Brech, Gregorio; no recordo com fa... pero es conclou que caldria canviar de poble.
Però, la Logse (i n'és un de tants exemples), més enllà de quatre consignes (que fan goig, que ens fan sentir bons i amables i simpàtics i encantadors), com a text (i textos mil que genera al voltant) és un "bodrio". Un laberint d'atzucacs i contradiccions, i un llenguatge buit i ampulós... I això era fàcil de veure de seguida. Però, també, de seguida, va quedar incorporada al centre-esquerra progressista, i els crítics com a fatxes peperos. I en aquest país nostre, ja hem begut oli, si passa això.

Lola

claudio ha dit...

Acaba de morir López Raimundo.
Recuerdo una anécdota, que le oí contar. Viviendo en la clandestinidad, en una pensión, otro huésped le dijo: "Usted debe ser comunista".
Con un respingo, LR preguntó a qué venía eso.
"Cómo veo que lee un discurso de Franco...", respondió el otro.
Lola escucha a Mas...

lola ha dit...

...luego, no lo vota. Confieso, Padre Claudio (mo es coña, conozco a un Padre Claudio adorable), que he votado Ciu y sólo Ciu, pero hace años ya que me perdieron irremisiblemente para la causa (y ellos sin enterarse, ya me fastidia).

Mi padre, durante el franquismo, leía el ABC, lo destripaba casi en sus entrañas-notas más pequeñitas; decía que era el modo de estar algo al tanto de cómo iba el régimen.

Lola

Anònim ha dit...

Sincerament, no ho acabo d'entendre. Em sembla que hi ha un salt molt gran entre la professora que la teresa anomena (i que, amb altres noms i en altres ambits, tambe he conegut) i el que pugui dir en Mas.

O dit amb una pregunta: quin politic podria parlar d'educacio i no t'indignaria? o que hauria de dir en Mas per no indignar-te?

lola ha dit...

Però, Roc, no hi ha cap salt entre Ciu al govern durant més de vint anys i la Ciu que pretén tornar a governar. Les aigües del riu no seran les mateixes, però ni Heràclit s'atreviria a dir que no és el mateix partit.

Em centro en el tema que m'enrabia -sí, m'enrabia, i fa que m'allunyi d'un partit que em podria ser proper-. La Logse (per a mi, la mare de tota la debacle) es va pensar, promoure i aplicar a l'entorn, des de i per els governs de Ciu, que la va votar al Congrés espanyol, tot fent gala que nosaltres n'érem els peoners. L'aplicació d'aquesta llei va convertir els instituts de batxillerat de Catalunya en una selva (mira, en faré un post, perquè el tinc mig enllestit i no m'acabava d'atrevir a publicar-lo; un post molt dur, amb exemples concrets). Llavors, quan anys després, i sense ser Ciu al govern, tots els estudis indiquen que, efectivament, això és un desastre, surt en Mas per la ràdio, i diu: "Ho veieu? És un desastre! Una llei espanyola ens ha dut al desastre! Hem de decidir des de casa i xocar, en aquest cas i en els que calgui, amb les lleis de l'Estat" (no és textual, però t'asseguro que no s'hi allunya gaire).

Mira, si Mas fes autocrítica i prometés derogar una legislació desastrosa i encaminar el tema educatiu de manera ssenyada, encara en podríem parlar. Però, no és això el que fa. L'únic partit (ai las!) que va demostrar, al final de la legislatura de majoria absoluta, que volia començar a arreglar les coses, tot legislant en bona direcció (la LOCE) és el PP. Evidentment, socialistes i Ciu (la mateixa) se li van tirar a la iugular i, tan bon punt el ZP va guanyar en minoria, al mateix temps que retiraven els soldats d'Iraq, tombaven la Loce recent aplicada, la retiraven del tot, sense manies i sense majories absolutes, pel broc gros, i amb els vots de Ciu, la mateixa.

Lola