dimecres, de juliol 11, 2007

Avui, a primera hora del matí (un sol esvaït)

Repasso la premsa virtual; els titulars i algun article d'accès gratuït. Els titulars -ja se sap- són sovint una font de comicitat per molt macabre o terrible que sigui la realitat a la qual al.ludeixen. El país d'avui i la lluita contra Eta, impagable; val a dir que els darrers èxits policials ens alegren a tots i ens porten l'esperança que també les forces de seguretat hagin fet bé la feina durant la treva. Però cal ser molt, molt, optimista per empassar-se la següent metàfora sense explotar de riure:

El arresto del jefe de explosivos destroza el sistema interno de seguridad de la banda.




Ahir, a darrera hora de la tarda (ennuvolat i ventós)

M'enduc a la platja d'Ocata una revista -Relleu-. Estirada a la sorra, hi llegeixo una entrevista de Ramon Tremosa a Jordi Pujol. El Molt Honorable admet errors, en general. Tremosa aterra a la concreció (ensenyament) més òbvia, jo diria que òbvia per sagnant, i ho diria perquè encara sagno per dins, talment m'haguessin destrossat el sistema intern de diverses -totes?- seguretats polítiques. Implícitament, Jordi Pujol reconeix que era ben conscient de tot, de la magnitud de la tragèdia, que s'ho va haver d' empassar perquè estava infiltrat fins al capdamunt, perquè no podia fer res més, perquè confiava en la doble xarxa, com també hi confien els d'ara, ves quin remei! Confiar en la doble xarxa vol dir admetre de dinamitar l'ensenyament públic per fer-lo assistencial tot deixant l'excel.lència a mans de la privada concertada. Però, l'enrenou de demagògia ideològica i el nyap legislatiu i normatiu foren tan monumentals, tan explosius, que la pretesa explosió controlada de la cosa pública s'ha descontrolat fins al punt de fer trontollar tot el país, el públic i el privat.

RT: ¿Es faria també alguna autocrítica com a màxim responsable de l'ensenyament en aquest país? ¿En algun moment s'ha deixat portar?

JP: Sí, en algun moment m'he deixat portar i després és que també era molt difícil reaccionar-hi [...] Potser es deu a una falla des del govern, en alguns aspectes. O a tenir por, perquè també és veritat que jo he tingut sempre molta oposició. Oposició política, mediàtica, dels sindicats, d'això que en diuen moviments de renovació pedagògica [...] I tot això és tan fort, està tan infiltrat, que costa molt, fins i tot en el Departament d'Ensenyament [...] En resum, jo m'acuso de no haver estat prou valent [...] La ideologia dominant ho infiltra tot. Se'ns fa molt difícil. Per exemple, ara acaba de morir-se Marta Mata. Alguns han fet una mica de crítica, molt suau, com si diguessin: "Marta, gràcies per haver renovat l'ensenyament; però llàstima perquè en un determinat moment no et vas saber enfrontar en les derivacions negatives de les teves pròpies idees" Més o menys accepten que la situació actual és dolenta, però allò d'afirmar que hi ha un error de base, no s'atreveix gairebé ningú a dir-ho. I és que a Catalunya sempre s'ha d'anar molt en compte [...]

Ai... Marta, Marta, estimada Marta... la mateixa Marta que poc abans de morir va fer el seu darrer gest de resistència heroica contra l'enemic de la dreta, tot dimitint de la presidència d'un organisme de l'Estat en protesta per les pèrfides i reaccionàries reformes -quatre tímids retocs en la bona direcció- de la del Castillo, al final de la legislatura en majoria absoluta d'Aznar. I és que a Espanya també s'ha d'anar sempre en compte, al capdavall Catalunya és el motor d'Espanya, oi? De repent tremolo de fred. Deixo la platja i me'n torno a casa, un punt malencònica i un punt picada (no és incompatible; en mi no ho és); avui han estrenat Harry Potter i en G. no m'hi ha portat. Se n'hi ha anat, a l'estrena, amb els de la colla. Diumenge diu que podem anar-hi junts, que no l' importa repetir tan aviat, que vol veure-la amb mi, que comprarem crispetes, i tal. Però no és el mateix, no és això. No. L'estrena era avui.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina diferència, Pujol admetent les seves mancances, i la Mata ferma fins el final.

Gregorio Luri ha dit...

La meva solidaritat ocatina respecte a G.

lola ha dit...

dersu, sovint em pregunto si és necessari ser una mica... curt de mires per a ser allò que en diuen d'una peça. En tot cas, la lucidesa de Pujol sempre em sorprèn; si el país tingués entitat per a la tragèdia, seria un pesonatge tràgic. Un tità fracassat; però, "rizando el rizo", resulta que ha fracassat precisament, segurament, pel teatre de titelles on ha hagut de representar l'obra.

Gregorio, cou, eh? Com que a Ocata tenim cine d'estrena i la colla ja va sola pel poble, aquest estiu m'he perdut, pel cap baix, Els pirates del Carib, Schrek i ara el Potter; aquest m'ha arribat a l'ànima perquè l'hem vist créixer alhora que en G.

LOla

miquel ha dit...

...I haver de participar, ara encara, a la fi, en aquest teatre...

Bé, tot, és opinable, discutible, relatiu, però el que no té perdó (al menys durant un instant) és que et quedessis sense l'estrena.
(créixer i morir, segons diuen)

lola ha dit...

Cria cuervos, Pere.
Quant això d'en Pujol, mira ara començava a llegir l'estudi sobre Burke de Russell Kirk, i he trobat aquesta cita adequada al personatge a l'actualitat, que em sembla que es dedica a deixar obra escrita:

"A pesar de su fuerte influencia sobre el curso de los asuntos polítcos, tanto británicos como internacionales, la vigencia de Burke radica en su penamiento y en sus escritos. Se dice que nada hay más muerto que un político muerto".

Lola

Júlia ha dit...

Vaig anar un temps per Rosa Sensat i la veritat és que hi hauria tant a comentar sobre ensenyament públic i privat, immersions a la canadenca i contradiccions generals de persones que tenia col·locades a dalt de l'escambell, que acabo aquí per no fer-me pesada.

lola ha dit...

A tots ens ha deixat planxats, la qüestió, Júlia. I la veritat és que trobo difícil de trobar quelcom de més primordial que l'educació dels nens.

Lola

Júlia ha dit...

Moltes vegades recordo un dels millors professors que vaig tenir a la Normal de Sants d'aquells temps, el professor Llopis, qui, després d'haver constatat els molts defectes de l'escola primaria -aleshores, de l'escola franquista- afegia, amb una tendra ironia: 'pero bueno, a pesar de 'todo', los niños aprenden'.

lola ha dit...

Esperem que així sigui, Júlia. Però em sembla que aprenen menys i més lentament.

Lola