Deconstruint, és a dir destrossant, ZP
D'entre tots els atacs a ZP que s'han publicat aquests darrers dies, destaco les Sabatinas intempestivas, més brutals que mai, de Gregorio Morán a La Vanguardia:
Una organización que estaba contra las cuerdas hace dos años me temo que ha dejado de estarlo. Y eso hay que asumirlo y dejarse de pamplinas. [...]
O sea que si gana, es usted la hostia, y si fracasa, es que no le hemos ayudado lo suficiente y que el PP le ha puesto bastones en las ruedas y que el enemigo etarra se ha equivocado.
Usted nos debe una explicación.{...} Probablemente no la dará, pero eso le retrata. Por eso usted no entiende el desprecio absoluto, omnímodo, que sentimos algunos hacia todos ustedes.
Però, per la impostància política que tenen, destaco, sobretot, l'entrevista d'ahir diumenge a Jordi Pujol publicada a l'ABC i l'article de Josu Jon Imaz a El pais de dissabte. Jordi Pujol diu allò que ja li hem sentit altres vegades: No se daban las condiciones para la reforma del Estatuto catalán. En realidad el objetivo de la izquierda no era el "Estatut" sino crear el tripartito dejando a CIU fuera de juego (coincideixo plenament amb aquesta valoració; és més, la trobo gravíssima, trobo que donarà gruix a la història ja prou gruixuda de desastres de polítics catalans, entre els quals incloc els actuals dirigents de CIU); Pujol continua deixant constància del respecte que li mereix ZP: No tengo un juicio positivo. No inspira confianza. I tira una floreta -en aquests moments es podria dir un ram de flors sencer- al PP en reconèixer la bondat dels pactes del Majestic.
Impressionant, quasi diria emocionant, l'article d'Imaz. Cal esperar que aquest home perseveri i s'imposi en la direcció del seu partit. Val la pena de contrastar allò que diu amb la reacció oficial d'Ibarretxe i els seus portaveus. Diu Imaz:
Una ETA operativamente más débil, y social y políticamente con menos apoyos que nunca a lo largo de su historia, ha visto en la brecha política abierta la veta que le podía dar una capacidad de desestabilización que desde los tiempos de la transición no había tenido.
I, aquest diagnòstic tan contundent, per si mateix ja és una declaració d'intencions, però hi ha un paràgraf en l'article que vull subratllar, si pogués amb lletres d'or:
Y NUNCA ACEPTARÉ QUE EL MÁS MÍNIMO AVANCE EN EL AUTOGOBIERNO DE MI PAÍS ESTÉ VINCULADO A LA PRESIÓN DE LA VIOLENCIA.
diumenge, de juny 17, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Et comentaré un secret: fa tres dies un important polític navarrès, que no és gens basquista em va dir: "Imaz és en aquest moment l'únic polític amb sentit de l'Estat". I ho deia amb tota sinceritat. El simple fet de sentir-ho em va deixar perplexe. No tinc prou elements per jutjar el sentit de l'Estat de l'Imaz però val la pensa pensar aquesta afirmació encara que sigui com a hipòtesi.
A veure si hi ha sort, perquè necessitem polítics amb sentit de l'Estat; és més, de moment i amb caràcter d'urgència, necessitem tenir la il.lusió que n'hi ha algun.
Lola
No em funciona el comptador de comentaris.A veure...
Lola
Jo també sento certa esperança amb l'Imaz. Al menys les formes són diferents.
Et recomano que et facis amb l'últim article de Sabater a "El correo". De ser cert, és realment greu el que ha ocorregut. El problema més greu és que la postura apocal.líptica del PP, astutament aprofitada pel PSOE, imposibilita cap debat. Si no li dones un xec en blanc a ZP, ets un fasciste que no vol la pau i aprofites electoralment el terrorisme; si no comulgues en les prediccions infundades del PP un terroriste. No sabria dir quina de les dues postures és més irracional. Les dos són greument perjudicials.
I lo del estatut, mare de Déu. Un partit independentista aprofitant el més sagrat per fins polítics. Al final, hauré de creure a mon pare quan em diu que el nacionalisme no té un altre objectiu que l'acaparament de poder?
Hola Joseph t., ja he llegit aquet article i em sembla exacte i és esgarrifós. Però, allò que més ha retratat tot el procés és l'informe que va publicar eEl Pais sobre els contactes previs i la manera d'anar-los fent. Diria que mai s'havia donat un procés tan llarg, soterrat i ambiciós, d'esquena a la meitat de la ciutadania, i amb el cinisme de fer-lo santificar a base de mentides pel Parlament espanyol i, per postres, per l'europeu.
La frase d'Imaz que reprodueixo del "nunca aceptaré" és, a parer meu, importantíssima. El Pnb ha de tenir un paper cabdal en tot plegat. A veure si l'assumeix. Ja seria hora. És el nacionalisme basc el que ha de plantar cara perquè afecta els fonaments mateixos d'una societat.
Que els nacionalistes busquin poder no em sembla escandalós; tot polític el busca. La qüestió és per a què. I no em canso de repetir que esmicolar un Estat europeu no és una bona pensada ara mateix.
La pitjor, escandalosa, repugnant, oposició del Pp, la situo més en el fet de fer d'instigadors de la trama paral.lela de l'11M.
Tot plegat, si hi sumem l'Estatut i les seves derivades, porta a una legislatura galdosa. I la "casa sin barrer".
Lola
Doncs jo no se que aporten les declaracions d'Imaz quan hi ha qui vincula TOT GUANY d'autogovern amb la violencia. (Sent el 11-M un clar exemple de que, si hom vol, es troben els vincles que vulguis).
ës clar, "hi ha i hi haurà" perquè hi ha violència.
Lola
Lola: m'atreveixo a sugerir una correcció, o no pas, un matiu d'entendiment: deconstrucció es pas el mateix que desmontatge, i penso que ZO es desmontador. Darrera de la deconstrucció hi ha un anim d'entendre i construir; no pas aixis en el desmontatge. ZP torna al paradís idilic i perdut per inexixtent del seu avi.
Adhuc: les allianzes post electorals hauríen de tindre una limitació. No donc, jo, el meu vot a un partir per que pugui cedir part del poder guanyat a les urnes(reial i d'influencia) a una minoría amb la que no combrego.
Enderroc, Luis, en diria jo. Aquest bon home, en ZP, em supera.
Com es pot ser tan.
Lola
Publica un comentari a l'entrada