dimecres, d’abril 18, 2007

Bachillerato flexible

Títol esplèndit. Editorial de El pais d'avui:

La otra nueva asignatura común será "Filosofía y Ciudanía", con un perfil que profundice en los derechos y obligaciones que se desprenden de nuestra pertenencia a una sociedad democráticamente organizada.




Per tal de recuperar el riure, ens abraonem sobre Cioran:

Lo que arruina a la alegría es su falta de rigor; obsérvese, por otra parte, la lógica de la hiel...

Lo Real me produce asma.



En vano busca Occidente una forma de agonía digna de su pasado.

Después de todo, quizás este continente no haya jugado aún su última carta. ¿Y si se dedicara a desmoralizar al resto del mundo, a propagar su pestilencia? -Sería una manera de conservar su prestigio, de fascinar todavía.





6 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Els valors ens invaeeixen, Lola. Però el discurs dels valors és la autoconfessió d'una societat que ha deixat de veure's a ella mateixa èticament. Aquesta és la nostra contradicció.
Crec que haurien de demanar, urgentment, la jubilació anticipada de tots els professors de filosofa. Reclamar una reconversió generalitzada, tal com es va fer amb els miners del carbó, i per les mateixes raons.

dErsu_ ha dit...

No és broma: el meu professor (per anomenar-lo d'alguna manera) de filosofia de tercer de BUP va ser, successivament, professor de "Gimnasia", de "Formación del Espíritu Nacional", i de "Constitución". Sense oblidar, torno a repetir que no és broma, que donava cursos de macramé als pares dels alumnes.

Qüestió de reciclar-se.

Pedra Lletraferida ha dit...

"Agàrrense que vienen curvas": Als EUA la útima moda (vía Marinoff) dels profes de filosofía reciclats és posar-se a consultors de multinacionals. Allà la llavor d'aquest estil (ja el discutirem en un altre moment, si s'escau) ja ha florit i aquí ja està plantada. Si m'hagués enxampat la crisi dels valors amb una vintena d'anys menys potser sí que me'n preocuparia una mica més. Ara l'únic que demano és que no maleduquem més al jovent, i que la feina dels filòsofs es faci on s'hagi de fer, on calgui, encara que no sigui a l'escola.

Salutacions cordials, i amunt les atxes!

lola ha dit...

Gregorio, jo sempre me'ls imagino, els valors, exposats a una de les plantes de El Corte Inglés.

Dersu, ho sabem en pròpia pell que no és broma. La tendència a l'escepticisme filòsofic ha fet figa del tot quant als profes de filo mateix

D'aquí que, a veure:
Prejubilació
Reciclatge
Consultoria...

No sé, no sé, pedra lletraferida, i si ens deixen en pau, jugant com a nens amb els nostres blocs? Regressió anticipada.

pere ha dit...

Amb el teu permís, Lola. M'afegeixo a la proposta del segon paràgraf d'en g. l. i em permeto ampliar-la en benefici propi, perquè entre una cosa i l'altra aquí esquitxen a tothom i un ja en té prou amb la pròpia involució: no cal que li facilitin els "pensadors" oficials, etc.

lola ha dit...

Som-hi Pere, "más madera". La jubilació anticipada de TOTS els professors (punt)
Quan al futur s'estudien aquests anys de debacle a l'ensenyament... Redéu, no m'agrada formar part d'un bloc històric tan lamentable.

Lola