dilluns, de març 19, 2007

Lluny d'Àfrica

Aquest cap de setmana escometo el ritual d'anar al cinema armant-me de valor. Vaig a veure un dels meus actors preferits, l'oscaritzat Forest Whitaker, fent d'Idi Amín, a L'últim Rei d'Escòcia. No havia llegit prèviament res sobre la pel.lícula, no sé si ha tingut èxit de crítica; de fet, d'entrada només m'interessa l'actuació de Whitaker, tot i que em sap quasi greu veure'l en un paper sens dubte terrible. És una pel.lícula magnífica. El jove actor protagonista sap donar una rèplica acuradíssima a la fascinant, matisada, esfereïdora, presència de Whitaker-Amín; també el seu personatge és ple de matisos, i la relació que s'estableix entre el jove metge escocés aventurer i el tirà africà és densa i, sobretot, creïble.

Després, llegeixo en premsa la fúria repressiva a Zimbabwe, antiga Rhodesia. Sóc prou gran com per haver pronunciat amb orgull, satisfacció, veneració..., el nom de Zimbabwe, seguit d'antiga Rhodesia, un país ja immers en el caos i la brutalitat.

Àfrica fa mal, i altres indrets del món, també. Però, Àfrica és, ara per ara, terrible. S'hauria de dir que la descolonització és un fracàs. S'hauria de dir que l'onada reivindicativa de les arrels primitives de pobles primitius és un crim, per cert aplaudit per bona part del pensament progre nostrat, segons el qual a Occident pequem de racionalisme. Francament, no veig que enlloc es pequi de racionalisme, perquè no em sembla pas un pecat, ans al contrari. Filla de la Il.lustració, em sembla una tasca feixuga i del tot necessària i justa, i em sembla una lluita cotidiana, personalíssima; la tasca i la lluita d' encarrilar la vida dins dels límits que la raó imposa, tot i que entenc que és una apel.lació a conjurar, segons una arrel de pensament també màgic, la barbàrie.

8 comentaris:

Ramon ha dit...

La "descolonitzacio" no ha estat cap fracàs. A les antigues potencies colonials els van dir el nom del porc o les van combatre amb les armes fins que van fotre el camp. I a partir d'aqui, la responsabilitat es dels nadius.

El que ha estat un fracàs es la constitucio dels estats africans, a carrec al 100% dels africans (negres, que els blancs, que tambe n'hi havia, en van ser exclosos, com ara a Rhodesia-Zimbabwe).

Aixi hem pogut presenciar els genocidis massius de Uganda-Ruanda, com els congolesos passaven del malvat rei belga a un benefactor Mobutu, s'ha passat de Rhodesia a Zimbabwe, on l'oposicio politica esta sent apallissada sistematicament per un senyor que fa anys era un idol de la progressia occidental, mentre el pais, abans força prosper, esta tan arruinat que no pot comprar ni gasolina. A Sudafrica trampegen la situacio com poden, pero, quan mori Mandela, ja veurem el que passa, probablement el mateix que a Rhodesia. I es que una societat moderna no es fa en dos dies, per molt il·lustrats que siguin els que ho prediquen.

lola ha dit...

No veig que contradiguis la conclusió: la descolonització ha estat un fracàs.

Lola

Jordi ha dit...

Tot plegat em sembla que resulta massa categòric. A la pel•lícula que motiva el post és clar que Idi Amin Dada no és ben bé una invenció exclusiva dels ugandesos. Potser val la pena recordar que quan a Africa, alguna cosa surt bé, això no és pas notícia i no en parlem. També crec, en general, que és una afirmació amb poca base històrica dir que els europeus se n’anaren després de la descolonització. En tot cas, trobo esfereïdor, aquest discurs que parla de la colonització com si fos un accident meteorològic, i no té en compte la desestabilització permanent que patiren els africans durant més de cinc segles.

lola ha dit...

Ep, jo no he parlat de la colonització.

Idi Amín, i altres, no és un monstre per ser africà, el mateix tipus de monstre sorgiria a Europa (només cal veure el personal amb què et topes sovint pel carrer) si les estructures polítiques i culturals trontollessin; precisament, les estructures que cal que arrelin a Àfrica. El que sí critico és un cert discurs de promoció d'arrels primitives, preoccidentals, que, curiosament, fa el joc al cinisme de desentendre's d'Àfrica per part d'Europa.

Lola

rA ha dit...

Be, jo anomenaria la descolonitzacio un desastre, no un "fracas." La darrera paraula sembla indicar que hi havia un pla, amb un proposit, per part dels colonitzadors que no va funcionar.

Aixo si, Africa es la principal tragedia del mon -- simplement estem tan desesperats de no saber que fer que, tan per tan, ens dediquem a altres coses...

lola ha dit...

Acceptat, Roc. Totalment d'acord, perquè si alguna no hi havia era un pla o propòsit. I suposo qie també tens raó amb això de no saber què fer-hi. I és terrible perquè trobo que és urgent de fer-hi alguna cosa.

Lola

Remigio ha dit...

La causa principal de fracàs de qualsevol intent "il·lustrat" de millorar la situacio d'un pais africa es que els hausas, ibos, tutsis, hutus, ... no son burgesos francesos del segle XIX.
Si mirem a Asia, veurem que els molts paisos asiatics que si que se'n surten no ho fan tampoc sobre bases il·lustrades, sino sobre la seva cultura de sempre.

lola ha dit...

Jo mantinc la utopia que la raó il.lustrada pot arribar a ser universal, perquè no només és cosa de la burgesia francesa. Sí que és cert que és pròpia d'Occident i que no sorgeix per generació espontània.