Vidas docentes


La Vanguardia, que és com un acta notarial del poder a Catalunya, sempre al seu servei amb una diligència admirable, ofereix la seva hemeroteca per internet. Un luxe, que pot acabar essent com la majoria de luxes un vici. Ara vaig pel 1937. Transcric una perla del "jueves, 13 de mayo":

Vida docente
INGRESO EN LA NORMAL DE LA GENERALIDAD
El próximo martes, día 18, a las nueve de la mañana, comenzarán las pruebas del examen de ingreso.
Los aspirantes tendrán que ir provistos de pluma estilográfica. Los que todavía no hayan presentado el documento librado por algún partido político o sindical, que acredite la adhesión al régimen, tendrán que hacerlo antes de la fecha indicada.

Fa pocs dies, tot passejant per Barcelona, el meu marit i jo vam anar a parar a la plaça Universitat. Llavors, per sofisticadíssima associació lliure d'idees, vaig recordar que havia llegit en premsa la inauguració al vestíbul de la Universitat d'una exposició sobre ensenyament durant la Segona República. I bé, ja que érem allà, doncs hi vam treure el nas. Era el món ideal ensenyat de qualsevol manera. Un món de color de rosa amb parracs. Vull dir, que el muntage de l'exposició és d'un nivell baixíssim, però la passió per això que en diuen "recuperar la memòria històrica" ho impregna tot. Al final, hi ha un monitor on es mostra el ying i el yang: a la part esquerra de la pantalla les consignes i imatges pròpies del món pedagògic republicà, i a la banda dreta, la seva negació franquista. Coses com ara: la canalla anava d'excursió/la canalla no anava d'excursió. No és literal però tampoc és exagerat.

Allò que més emprenya és que ens prenguin per tontos, mentre van tirant de la rifeta d'uns pressupostos que per minsos que siguin segur que es podrien esmerçar amb dignitat.