I més

Friso perquè el meu compte corrent ("Sí que corre, sí", deia aquell) a les Illes Caiman sigui degudament engreixat per la internacional que jo em sé. Mentre, tot esperant Pot, que s'ompli el Pot, continuo fent d'altaveu, qui sap si per a l'engreix d'altri.

Una temporada en el infierno, encore, fent-se ressò (engreixant un tercer Pot?) de Le Monde: els seus titulars, Hizbulà desafia Israel, i d'altres acudits.

Recordo Víctor Alba -i d'altres- quan començava a posar-se massa pesat amb el ritornello de l'assassinat estalinista de Nin. Era l'època dels estalinistes catalans en procés de pacificació de la mà de la sempre amatent, a l'hora de salvar ànimes, pietat cristiana. Cristianos para el socialismo, en deien, llavors, quan capficar-se massa en reivindicar la llengua catalana era cosa de burgesos (ara, aviat, passarà a ser cosa de romàntics que no toquen mai de peus a terra). Deia, queixós, Víctor Alba:

- Noi, la Cia paga molt malament. Molt malament.