Atac a Defensa

M'agrada informar-me a primera hora del matí. Des que navego per Internet, vaig de diari en diari digital, ensumo què s'hi cou i com s'hi cou, i m'aturo a llegir algun article que em sembli interessant. Aquest matí he començat per l'ABC; per l'ABC, doncs, m'assabento que l'Avui s'ha passat amb els militars, més precisament amb les mares -Déu meu- dels militars. Abans de llegir el nom de l'articulista, ja ho tinc clar: Iu Forn. Llegeixo... i, efectivament: Iu Forn. A altres pàgines de diaris, veig que la cosa puja de tó, i que Bono en persona vol repartir bufetades en defensa de l'honor de les mares dels seus militars ("que no me les toquen los huevos que pa eso ya estoy yo") Defensa ataca, doncs.

I jo -pobre de mi- ataco a Defensa. Els dies que passejo per l'Avui, no em perdo mai l'article de Iu Forn. Em fa riure, i trobo que prou falta que ens fa a tots plegats. No coincideixo amb les seves posicions polítiques, però trobo que té una prosa humorística acceptable. Ens estem passant tres o quatre pobles, tots plegats. Quan el sentit de l'humor trontolla, malament rai.Com l'espectacle penòs de Dinamarca demanant disculpes per unes vinyetes sobre l'Islam. No anem bé. Així, no anem gens bé. No sé si estaria disposada a donar la vida per tal que qui té idees oposades a les meves les pogués defensar; m'hi veig molt més a prop, del martiri, si, qui defensa idees oposades a les meves, ho fa amb sentit de l'humor.