Uns, defensen la Constitució contra l'Estatut. Les coses clares i el xocolata espès. Que vulguin aclarir-les més, les coses, enlluernant-les a plena llum del Sol, trobo que ja és passar-se de mida. Trobo, a més, que m'emprenyo molt.
Altres, defensen polifònicament l'Estatut. Ara bé, no sé si acabarà plovent però hi ha algun nuvolot que enfosqueix la cosa. Es xiuxiueja no sé què de pactes Mas Zapatito i d'altres turbulències; tots plegats voten una LOE, la qual entrava tan ampla, i en surt encotillada per competències estatals; per tant, almenys en teoria, la LOE votada se les heu amb el blindatge, també votat, de competències autonòmiques. Hi ha dos parlaments en joc, queda clar; i, certament, a un pot ploure, mentre l'altre fa com si sentís ploure... Ai! Trobo que també m'emprenyo molt.
Recordaré una cita de Heidegger, sempre tan meridianament fosc: La llum d'allò públic ho enfosqueix tot. Aaaah, aaara ho veig clar. O no?
Llàstima que els temps moderns s'hagin carregat el digne ofici de sereno, una de les competències dels quals era d'informar sobre el temps: Les dotze i ploveeent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada