Política-ficció

Diria que tindrem eleccions aviat. Carod va sopar amb Pujol i Maragall li va oferir (a Carod) de tornar al govern. Per a tots plegats, no és un moment dolent ni bo; és el moment just i necessari. El joc de l'Estatut té els dies comptats. Cal, doncs, estripar la baralla i començar a barallar-se entre tots. Després de les eleccions, diria que Erc i Ciu, si poden, pactaran govern; una Erc probablement més robusta i una Ciu més debilitada, ambdues amb un blindatge nacionalista a prova de bomba (amb un blindatge així, qui necessita blindar competències...), sense Estatuts ni esternuts (aquest aire condicionat d'estius calorosos i laboriosos...); si més no, em diverteix de pensar-ho; seria divertit d'anar medint la velocitat amb què les diferents veus filoconvergents i carodianofòbiques començarien a trobar trempats els nois republicans. I Zapatero? Per assegurar que l'Estatut sigui del tot inviable convindria que governés el Pp; pot interessar, però, de mantenir ZP a la Uci, amb una intubació mínima i a la baixa, fins que no quedi més recurs que l'eutanàsia; eutanàsia que, per companyerisme pietós i per tendència ideològica, li aplicaria el Psoe mateix. Els nacionalistes catalans, en tot cas, haurien fet mans i mànigues per evitar la mort de l'eZPerança.

Actualització I: El meu marit, que fa un trajecte molt llarg en cotxe cada matí i va escoltant tertúlies vàries, em diu, ara mateix, per telèfon, que els de la Cope creuen que és una escenificació prèvia a l'acord final.

Acords o desacords, doncs. A veure.