divendres, de juliol 22, 2005

Doctrines armades

Ho són les ideologies revolucionàries, ens recorda -citant Burke- Enrique Krauze en un article a El Pais d'avui. La nova ideologia que ens amenaça, contra la qual Occident poc hi pot fer -la partida es juga al cor de les societats musulmanes-, és una doctrina armada d'essència religiosa medieval, amb tot l'instrumental tecnològic del segle XXI. Apocalíptic, diu Krauze. També diu:

Este freudiano desplazamiento del verdugo (és a dir, la culpa és de Bush i Blair) , esta distorsión de los hechos, es -no nos engañemos- una corriente poderosa, sobre todo en Europa continental, donde los manifestantes equiparan con frecuencia a Bush con Hitler, pero no se atreven a salir a la calle con una pancarta levemente adversa a Bin laden.

(...) Los estudiosos serios (los franceses Oliver Roy y Gilles Keppel, el inglés Jason Burke, el español Antonio Elorza, entre otros) han insistido en la importancia capital que la ideología religiosa fundamentalista tiene en el fenómeno (...) És claro que la solución difícil pero no imposible del conflicto palestino-israelí reduciría el agravio. Es claro también que la ocupación permanente de Irak lo ha alentado. Pero aun si ambas encrucijadas se resolvieran de improviso, el terrorismo de este nuevo cuño no desaparecería, porque su fuerza -como vio Berlin- reside en el poder de las ideas apocalípticas.

A continuació, Krauze ens informa d' una pàgina web (www.memri.org) pertanyent a una organització independent i no lucrativa que tradueix i analitza els mitjans del Pròxim Orient i des d'on es pot anar prenent el pols, dia a dia, al món islàmic.

M'alegra constatar que, malgrat la indolència que m'atrapa amb força a l'estiu i malgrat les febrades, sobtades i preocupants, d'optimisme, encara sé distingir un article lúcid i ponderat d'un pamflet, com, per exemple, el que publicava ahir El Pais, firmat per Sami Naïr, qui repartia bofetades contra la societat anglesa (només... bé, no exactament, contra Occident en general per sinècdoque implícita) que no ha sabut construir un Nosaltres (???) que inclogués els seus immigrants multiculturalitzats, humiliats, maltractats... i, esclar, abocats a morir matant. Pobrets.